*
L'espill recorda aqueixos contes d'aigua,
una fulla va velant la visió de libèl·lules
i els arbres volen amb els nens d'ales.
Mentre els gats riuen del gebre d'argent,
l'essència va somiant la pluja de les fades.
Invente laberints entre llits de núvols
i el dorment al riu, amb cançons de seda.
Els mars imaginen des d'una llum de terra
i en el viatge de neu hiverna el llibre d'arena.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LLUVIA DE HADAS
El espejo recuerda esos cuentos de agua,
una hoja va velando la visión de libélulas
y los árboles vuelan con los niños de alas.
Mientras los gatos ríen de la escarcha de plata
la esencia va soñando la lluvia de las hadas.
Invento laberintos entre camas de nubes
y el durmiente en el río, con canciones de seda.
Los mares imaginan desde una luz de tierra
y en el viaje de nieve hiberna el libro de arena.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada