*
I
Un nàufrag em mira a les nits
i resol els seus dubtes delerant
el buit de la meua pell en sortilegi.
II
Els llavis de la foscor
m'arriben en abismes d'obsidiana.
III
Les hores se succeixen sense atur
mentre un arbre somia amb arrels.
IV
L'aigua del teu mar m'inspira en pluja
atrapada en els signes de les dees.
V
Nostàlgia de l'oceà en la boira,
quan escoltes sense temps les campanes.
VI
Flor del ros, delicada en la seua essència.
Desolació.
VII
Un instant de boira ens delata
a través d'un llampec en l'ocult.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SIETE POEMAS BREVES
Un náufrago me mira por las noches
y resuelve sus dudas anhelando
el hueco de mi piel en sortilegio.
II
Los labios de lo oscuro
me llegan en abismos de obsidiana.
III
Las horas se suceden sin descanso
mientras un árbol sueña con raíces.
IV
El agua de tu mar me inspira en lluvia
atrapada en los signos de las diosas.
V
Nostalgia del océano en la niebla,
cuando escuchas sin tiempo las campanas.
VI
Flor del rocío, delicada en su esencia.
Desolación.
VII
Un instante de bruma nos delata
a través de un relámpago en lo oculto.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada