TEMPS EMBRIAGAT

*
.....Desitge que isques del teu tancament, en la lluïssor mineral de la paraula que assalta els abismes de l'ínfim. Desitge que em mires en el foc, enllà del llindar del possible, lliurat a la rosa primitiva. Desitge que acarones la meua pell blanca, mentre viatge a satèlits de boirassa i aguiate de la teua llum un impossible. Desitge que em crides pel meu nom, damunt de llacs blaus de nenúfars i mons abillats d'espills. Desitge que l'ombra s'acabe en el temps embriagat pels astres, en les hores d'enigmes inconcrets.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****

*
TIEMPO EMBRIAGADO

.....Deseo que salgas de tu encierro, en el brillo mineral de la palabra que asalta los abismos de lo ínfimo. Deseo que me mires en el fuego, más allá del umbral de lo posible, entregado a la rosa primitiva. Deseo que acaricies mi piel blanca, mientras viajo a satélites de bruma y espero de tu luz un imposible. Deseo que me llames por mi nombre, sobre lagos azules de nenúfares y mundos ataviados con espejos. Deseo que la sombra se termine en el tiempo embriagado por los astros, en las horas de enigmas inconcretos.
*
*
Ana Muela Sopeña