CALENDARI DELS SOMNIS

*
Espere que algun dia em prengues de la mà
als molls de les gavines,
on la llum de l'alba ens pertanga
i la il·lusió d'un món creador
ens transfigure.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CALENDARIO DE LOS SUEÑOS

Espero que algún día me tomes de la mano
en muelles con gaviotas,
donde la luz del alba sea nuestra
y la ilusión de un mundo creador
nos transfigure.


Ana Muela Sopeña

ENTRE CORTINETES

*
Entre cortinetes miren les dones
les voravies sense gent,
per a sobreviure enmig de la boira.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE VISILLOS

Entre visillos miran las mujeres
las aceras sin gente,
para sobrevivir entre la niebla.


Ana Muela Sopeña

PER A SOBREVIURE

*
Et somie en la distància
per a sobreviure al buit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PARA SOBREVIVIR

Te sueño en la distancia
para sobrevivir en el vacío.


Ana Muela Sopeña

AL DAMUNT DE L'ARENA

*
Al damunt de l'arena,
l'instint de l'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE LA ARENA

Sobre la arena,
el instinto del agua.


Ana Muela Sopeña

DAMUNT DEL FIL DEL SILENCI

*
Estima'm damunt del fil del silenci
mostra'm la nit i la seua follia
abraça'm en la terra de l'enigma
frega'm amb la teua pell als llençols.

Dorm al meus braços de Vestal
amarra'm als nus de la teua estrella
besa'm sota un pulsar misteriós
uneix-te a la cançó de la galàxia.

Deslliura'm el secret lúdic de l'ànima
introdueix la teua llum als meus caus
porta el foc ancestral a les meues marees.

Deslliura'm l'ombra del destí
escriu dins de mi jeroglífics
remoreja en l'obscur el teu altre nom.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE EL HILO DEL SILENCIO

Ámame sobre el hilo del silencio
enséñame la noche y su locura
abrázame en la tierra del enigma
rózame con tu piel entre las sábanas.

Duérmete entre mis brazos de Vestal
amárrame a los nudos de tu estrella
bésame bajo un pulsar misterioso
únete a la canción de la galaxia.

Dame el secreto lúdico del alma
introduce tu luz en mis guaridas
lleva el fuego ancestral a mis mareas.

Entrégame la sombra del destino
escribe jeroglíficos en mí
susúrrame en lo oscuro tu otro nombre.


Ana Muela Sopeña

LA POESIA ÉS MARE

*
A Pere Bessó
Feliç aniversari, amic

Les paraules transformen molts mons
a través de metàfores i imatges,
en un endecasíl·lab perfecte.

La poesia és mare de la Terra
i hi mire sense temps la bellesa
de les deesses que busquen l'origen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA POESÍA ES MADRE

A Pere Bessó
Feliz cumpleaños, amigo

Las palabras transforman muchos mundos
a través de metáforas e imágenes,
en un endecasílabo perfecto.

La poesía es madre de la Tierra
y allí miro sin tiempo la belleza
de las diosas que buscan el origen.


Ana Muela Sopeña

AL MIG DE LES AIGÜES

*
Al mig de les aigües,
la boniquesa del món.
Es veu un teuladí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LAS AGUAS

Entre las aguas,
la belleza del mundo.
Se ve un gorrión.


Ana Muela Sopeña

ENFILANT AMB FILS

*
Com dir en somnis les paraules
que jauen en l'aurora del silenci,
enfilant amb fils entre síl·labes
la bellesa d'un món en ebriesa,
als rius estimats per les ombres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENHEBRANDO CON HILOS

Cómo decir en sueños las palabras
que yacen en la aurora
del silencio,
enhebrando con hilos entre sílabas
la belleza de un mundo en ebriedad,
en los ríos amados por las sombras.


Ana Muela Sopeña

LLUM DELS TEATRES

*
Lliura'm la llum dels teatres
en l'espai concau de l'art,
perquè els meus plors siguen teus.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ DE LOS TEATROS

Entrégame la luz de los teatros
en el espacio cóncavo del arte,
para que mis sollozos sean tuyos.


Ana Muela Sopeña

LES ONES BRESSEN LA TEUA PELL

*
Les ones bressen la teua pell
a través de la paraula
i somien amb els sons
que s'hi beuen fulles de gebrada.
La bellesa dels teus iris
es meravella en aigües de l'ànima,
pregàries del submón
consagrat a la ginesta.
Se't bada la mar a les palpebres
mentre l'estrella llunyana
sedueix un astre de llum
del seu misteri i la seua dansa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LAS OLAS MECEN TU PIEL

Las olas mecen tu piel
a través de la palabra
y sueñan con los sonidos
que beben hojas de escarcha.
La belleza de tus iris
se asombra en aguas del alma,
en plegarias del submundo
consagrado a la retama.
El mar se quiebra en tus párpados
mientras la estrella lejana
seduce a un astro de luz
con su misterio y su danza.


Ana Muela Sopeña

CANSADA DEL BRUNZIT

*
Esgotada del zum-zum telefònic
em recloc a la meua cambra,
on no arriben veus del carrer,
només se senten sons
des del subsomni.

Em lliure a les marees de la vida
i dur em deixe pel secret.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CANSADA DEL ZUMBIDO

Cansada del zumbido telefónico
me recluyo en mi cuarto,
donde no llegan voces de la calle,
sólo se oyen sonidos
del subsueño.

Me entrego a las mareas de la vida
y me dejo llevar por el secreto.


Ana Muela Sopeña

BOSC DE PARAULES

*
Un bosc de paraules
traçat interiorment
s'oculta amb l'arena del rellotge.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BOSQUE DE PALABRAS

Un bosque de palabras
trazado interiormente
se cubre con la arena del reloj.


Ana Muela Sopeña

SOLEDAT ÍNTIMA

*
La lluna s'estremeix
enllà del crepuscle d'arena
en aqueixa soledat íntima i cruel.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOLEDAD ÍNTIMA

La luna se estremece
más allá del crepúsculo de arena
en esa soledad íntima y cruel.


Ana Muela Sopeña

LLUM DELS ESPILLS

*
He atrapat la llum dels espills
en la meua pell de l'abisme,
perquè m'escoltes en la nit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ DE LOS ESPEJOS

He atrapado la luz de los espejos
en mi piel del abismo,
para que tú me escuches en la noche.


Ana Muela Sopeña

LLUNA DEL TEMPS

*
Lluna del temps
a través de les hores.
La lloba blanca.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUNA DEL TIEMPO

Luna del tiempo
a través de las horas
La loba blanca


Ana Muela Sopeña

(Segunda versión)


*****

LUNA DEL TIEMPO

Luna del tiempo
a través de las horas.
Un lobo blanco.


Ana Muela Sopeña

(Primera versión)

CALENDARIS SENSE SUBORNS

*
El xàfec
invita a l'apertura de la ment
en calendaris sense cap suborn.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CALENDARIOS SIN SOBORNOS

El aguacero
invita a la apertura de la mente
en calendarios sin sobornos.


Ana Muela Sopeña

SOL

*
A Gustavo
*
Sol
ets
als valls
deliciosos,
entre la calitja.
En silenci
de mons
propis.
Tu

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
SOL
*
A Gustavo
*
Sol
eres
en valles
deliciosos,
entre la bruma.
En silencio
de mundos
propios.
Tú
*
*
Ana Muela Sopeña

L'AIGUA ESTÀ LLAVANT LA CIUTAT

*
Plou.
L'aigua està llavant la ciutat
amb les seues paors arcaiques, incrustades
en voreres antigues i volàtils.

El soroll de les gotes
fa que recorde itineraris
de vida trepidant,

la biografia blava dels oblits
que entrellacen la meua ploma amb el vertigen.

Plou.
L'aigua es dilueix entre les pedres
cala en els transeünts
que caminen a espai a algun lloc.

La pluja primigènia em delata
mirant en direcció a l'horitzó.

La gent pels carrers ja no veu.
Capficada en els seus problemes, sense arrels,
pretén conjurar l'univers.

Plou.
El mar es fa present a la ciutat,
a través del seu cicle, amb els niguls.

L'aigua em fa ser una mica més dúctil
i sé que hauré d'acceptar qualsevol destí.

La voluntat abraça vida i mort,

però l'atzar em porta per racons
obscurs com henna o atzebeja.

Em reconcilia la pluja la pell suau
amb un temps de volers o de naufragis

em somorgolle d'espais en secret,
per a
poder
de
bell
nou
alçar-me.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL AGUA ESTÁ LAVANDO LA CIUDAD

Llueve.
El agua está lavando la ciudad
con sus miedos arcaicos, incrustados
en aceras antiguas y volátiles.

El sonido de las gotas
me hace recordar itinerarios
de vida trepidante,

la biografía azul de los olvidos
que entrelazan mi pluma con el vértigo.

Llueve.
El agua se diluye entre las piedras
cala en los transeúntes
que caminan despacio a alguna parte.

La lluvia primigenia me delata
mirando en dirección al horizonte.

La gente por las calles ya no ve.
Absorta en sus problemas, sin raíces,
pretende conjurar al universo.

Llueve.
El mar se hace presente en la ciudad,
a través de su ciclo, con las nubes.

El agua me hace ser algo más dúctil
y sé que he de aceptar cualquier destino.

La voluntad abraza vida y muerte,

pero el azar me lleva por rincones
oscuros como henna o azabache.

La lluvia reconcilia mi piel suave
con un tiempo de amor o de naufragios

y me inundo de espacios en secreto,
para
poder
de
nuevo
levantarme.


Ana Muela Sopeña

NO-RES

*
El no-res no es pot desxifrar
és deliri ocult de follia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NADA

La nada no se puede descifrar,
es un delirio oculto de locura.


Ana Muela Sopeña

VISIÓ ARCAICA DEL SO

*
La nit em pregunta
per la visió arcaica del so.

Un paradís antic de l'amor
amb inferns de records es baralla
en els miratges d'arena.

Acrobàcies d'oblits
balancegen l'incert amb les hores.

Un perfum de lliris
arranca pètals al vent,
la inquietud més oculta de les pedres.

Per abismes em porta l'insomni
envers un cosmos de llum
més enllà del fosc
al gàlib de la ferida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VISIÓN ARCAICA DEL SONIDO

La noche me pregunta
por la visión arcaica del sonido.

Un paraíso antiguo del amor
se mezcla con infiernos de recuerdos.
en espejismos de arena.

Acrobacias de olvidos
balancean lo incierto con las horas.

Un perfume de lirios
arranca pétalos al viento
y la inquietud más oculta de las piedras.

El insomnio me lleva por abismos
en un cosmos de luz,
más allá de lo oscuro
en el esqueleto de la herida.


Ana Muela Sopeña

ELS LLAMPS DE BOIRA

*
La llum de l'horitzó em sorprén
amb els seus llamps de boira,
subterranis en sobtosos crepuscles.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RAYOS DE NIEBLA

La luz del horizonte me sorprende
con sus rayos de niebla,
subterráneos en súbitos crepúsculos.


Ana Muela Sopeña

ESQUINÇA'M

*
Esquinça'm
dins de l'espai invisible,
on habite sense hores amb les teues síl·labes.

Acudeix a la meua crida primigènia,
escolta l'adjectiu que t'anomena
en un somiar lligat als espills.

Resquitlla'm
amb els dits de calitja
entre la pell d'un món imprevisible.

Abraça'm
a espaiet sota l'aigua
i profereix les meues lletres sense por.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RÁSGAME

Rásgame
en el espacio invisible,
donde habito sin horas con tus sílabas.

Acude a mi llamada primigenia,
escucha el adjetivo que te nombra
en un sueño enlazado a los espejos.

Rózame,
con tus dedos de bruma,
entre la piel de un mundo imprevisible.

Abrázame despacio bajo el agua
y pronuncia mis letras sin temor.


Ana Muela Sopeña

FLORS D'AIGUA

*
Ací les flors d'aigua
en les visions del somni.
Hores sense fred.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

FLORES DE AGUA

Flores de agua
en visiones de sueño.
Horas sin frío.


Ana Muela Sopeña

CIUTAT EN SORTILEGI

*
Ciutat en sortilegi,
conjuració de bellesa,
silenci de la ferida melangiosa.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CIUDAD EN SORTILEGIO

Ciudad en sortilegio,
conjuro de belleza,
silencio de la herida melancólica.


Ana Muela Sopeña

SHHH

*
Shhh,
silenci en la penombra,
t'escolte molt baixet
als ravals de la nafra.

Lliura'm el teu món melancòlic
en les teues mans emboirades.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SHHH

Shhh,
silencio en la penumbra,
te escucho muy bajito
entre los arrabales de la herida.

Entrégame tu mundo melancólico
en tus manos de niebla.


Ana Muela Sopeña

ENMIG DE LA CALITJA

*
Enmig de la calitja
papallons blaus.
Dibuixos d'aire
amb somnis circulars
de bellesa infinita.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE LA BRUMA

Entre la bruma
mariposas azules.
Dibujos de aire
con sueños circulares
de belleza infinita.


Ana Muela Sopeña

SÍL·LABES SENSE HORES

*
Un silenci de boira
m'arrossega cap als cimals de la teua ferida,
amb les llàgrimes de sal en l'exili.

Un silenci de gebre
em porta per la ruta mineral
vers la teua pell amant del meu abraç.

El teu silenci de pluja ressona
en les meues paraules sota clau.

Les meues síl·labes sense cap hora
alliberen la teua il·lusió del seu segrest.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SÍLABAS SIN HORAS

Un silencio de niebla
me arrastra hacia las cumbres de tu herida,
con lágrimas de sal en el exilio.

Un silencio de escarcha
me lleva por la ruta mineral
hacia tu piel amante de mi abrazo.

Tu silencio de lluvia
resuena en mis palabras bajo llave.

Mis sílabas sin horas
rescatan tu ilusión de su secuestro.


Ana Muela Sopeña

HERBA DE SOL

*
Un laberint creua els senders
amb l'herba de sol groga
i pètals d'aigua.

Un tronc va sorprenent-me en el no-res,
en àmbits diferents,
amb cendres i sutze de fumerals
i remors de veus del desert.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

YERBA DE SOL

Un laberinto cruza los senderos
con la yerba de sol
amarilla, con pétalos de agua.

Un tronco va asombrándome en la nada,
en planos diferentes,
con cenizas y hollín de chimeneas
y murmullos de voces del desierto.


Ana Muela Sopeña

UN VAIXELL

*
A voltes el misteri de la nit
es torna incandescent
i cert codi de boira
atrapa amb la seua por els abismes.

Contemple al buit
un vaixell que ve de ben lluny.

Travessa l'espill del jaguar,
recicla moltes hores
i l'experiència del viatge
transmuta en la seua ànima.

Al quadern de bitàcola
hi ha cada dia paraules diferents
que canten sense atur la remor de les aigües.

A voltes els enigmes del foscam
inspiren els vocables
que expressen en les seues síl·labes
un món evanescent.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN BARCO

A veces el misterio de la noche
se torna incandescente
y un código de niebla
atrapa con su miedo los abismos.

Contemplo en el vacío
un barco
que viene de muy lejos.

Atraviesa el espejo del jaguar,
recicla muchas horas
y transmuta en su alma la experiencia del viaje.

En el cuaderno de bitácora
cada día hay palabras diferentes
que cantan sin descanso al rumor de las aguas.

A veces los enigmas de lo oscuro
inspiran los vocablos
que expresan en sus sílabas un mundo evanescente.


Ana Muela Sopeña

VEIG UN VAIXELL

*
En la llunyedat veig un vaixell gris
que especula amb aus la distància
de soledat volguda pel somni.

Una litúrgia de fum el temps abraça
que íntim m'emporta
pel camí cruel dels oblits.

I allí em trobe
amb la paret d'un món inextingible
que respira matèria en els seus tentacles.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VEO UN BARCO

En lontananza veo un barco gris
que especula con aves la distancia
de soledad querida por el sueño.

Una liturgia abraza el tiempo de humo
que íntimo me lleva
por el camino cruel de los olvidos.

Y allí,
me encuentro
con la pared de un mundo inextinguible
que respira materia en sus tentáculos.


Ana Muela Sopeña

LLIGA'M ALS ARBRES

*
Lliga’m als arbres
mentre el teu nom rabent oblide.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ÁTAME A LOS ÁRBOLES

Átame a los árboles
mientras olvido rápido tu nombre.


Ana Muela Sopeña

ESTRANYE LES PARAULES

*
Estranye les paraules de la màgia
en la malenconia de la nit
amb l'arena celestial dels somnis.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EXTRAÑO LAS PALABRAS

Extraño las palabras de la magia
en la melancolía de la noche
con la arena divina de los sueños.


Ana Muela Sopeña

LA NOSTÀLGIA EM TRENCA

*
La nostàlgia em trenca
la pell de l'ànima,
invisible en les costes de la mort,
de l'aigua custodiada per l'aigua.

Una muntanya freda
damunt d'un espill crida el seu tremor.

Un brufol amb la nit
sospira en l'hivern, el seu aliat.

Al cristall d'un món seduït
una àmfora de la por es rebel·la,
com ocell càlid de calitja.

En voltes de gel les hores s'escorren
vers l'instint blau de la paraula.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA NOSTALGIA ME ROMPE

La nostalgia me rompe
la piel del alma,
invisible en las costas de la muerte,
del agua custodiada por el agua.

Una montaña fría
sobre un espejo grita su temblor.

Un búho con la noche
suspira en el invierno que es su aliado.

En el cristal de un mundo seducido
un ánfora de miedo se rebela,
como pájaro cálido de bruma.

En bóvedas de hielo las horas se deslizan
hacia el instinto azul de la palabra.


Ana Muela Sopeña

CAMINAVA NUA

*
Caminava nua
de braços caiguts,
per corredors de llum i de records.

Un home la mirà en el cristall del somni,
per un calidoscopi de visions.

No pogué veure el rostre,
no sabia si ell era el seu home
o només una imatge de la seua ombra.

Caminava descalça
per abismes alats i sense centre.

Despertà en un altre món
amb un fred absolut,
neu en l'aire.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CAMINABA DESNUDA

Caminaba desnuda
con los brazos caídos,
por pasillos de luz y de recuerdos.

Un hombre la miró en el cristal del sueño,
por un caleidoscopio de visiones.

No pudo ver el rostro,
no sabía si él era su hombre
o tan sólo una imagen de su sombra.

Caminaba descalza
por abismos alados y sin centro.

Despertó en otro mundo
con un frío absoluto,
nieve en el aire.


Ana Muela Sopeña

DOLCESA

*
Dolcesa al capvespre,
amb la llum de l'amor ocult i trencat.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DULZURA

Dulzura en el crepúsculo,
con la luz del amor oculto y roto.


Ana Muela Sopeña