diumenge, 14 de febrer de 2010

CANSADA DEL BRUNZIT

*
Esgotada del zum-zum telefònic
em recloc a la meua cambra,
on no arriben veus del carrer,
només se senten sons
des del subsomni.

Em lliure a les marees de la vida
i dur em deixe pel secret.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CANSADA DEL ZUMBIDO

Cansada del zumbido telefónico
me recluyo en mi cuarto,
donde no llegan voces de la calle,
sólo se oyen sonidos
del subsueño.

Me entrego a las mareas de la vida
y me dejo llevar por el secreto.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada