*
Les ones bressen la teua pell
a través de la paraula
i somien amb els sons
que s'hi beuen fulles de gebrada.
La bellesa dels teus iris
es meravella en aigües de l'ànima,
pregàries del submón
consagrat a la ginesta.
Se't bada la mar a les palpebres
mentre l'estrella llunyana
sedueix un astre de llum
del seu misteri i la seua dansa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LAS OLAS MECEN TU PIEL
Las olas mecen tu piel
a través de la palabra
y sueñan con los sonidos
que beben hojas de escarcha.
La belleza de tus iris
se asombra en aguas del alma,
en plegarias del submundo
consagrado a la retama.
El mar se quiebra en tus párpados
mientras la estrella lejana
seduce a un astro de luz
con su misterio y su danza.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada