dijous, 4 de febrer de 2010

SÍL·LABES SENSE HORES

*
Un silenci de boira
m'arrossega cap als cimals de la teua ferida,
amb les llàgrimes de sal en l'exili.

Un silenci de gebre
em porta per la ruta mineral
vers la teua pell amant del meu abraç.

El teu silenci de pluja ressona
en les meues paraules sota clau.

Les meues síl·labes sense cap hora
alliberen la teua il·lusió del seu segrest.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SÍLABAS SIN HORAS

Un silencio de niebla
me arrastra hacia las cumbres de tu herida,
con lágrimas de sal en el exilio.

Un silencio de escarcha
me lleva por la ruta mineral
hacia tu piel amante de mi abrazo.

Tu silencio de lluvia
resuena en mis palabras bajo llave.

Mis sílabas sin horas
rescatan tu ilusión de su secuestro.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada