*
La lluna s'estremeix
enllà del crepuscle d'arena
en aqueixa soledat íntima i cruel.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOLEDAD ÍNTIMA
La luna se estremece
más allá del crepúsculo de arena
en esa soledad íntima y cruel.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada