*
A voltes el misteri de la nit
es torna incandescent
i cert codi de boira
atrapa amb la seua por els abismes.
Contemple al buit
un vaixell que ve de ben lluny.
Travessa l'espill del jaguar,
recicla moltes hores
i l'experiència del viatge
transmuta en la seua ànima.
Al quadern de bitàcola
hi ha cada dia paraules diferents
que canten sense atur la remor de les aigües.
A voltes els enigmes del foscam
inspiren els vocables
que expressen en les seues síl·labes
un món evanescent.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN BARCO
A veces el misterio de la noche
se torna incandescente
y un código de niebla
atrapa con su miedo los abismos.
Contemplo en el vacío
un barco
que viene de muy lejos.
Atraviesa el espejo del jaguar,
recicla muchas horas
y transmuta en su alma la experiencia del viaje.
En el cuaderno de bitácora
cada día hay palabras diferentes
que cantan sin descanso al rumor de las aguas.
A veces los enigmas de lo oscuro
inspiran los vocablos
que expresan en sus sílabas un mundo evanescente.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada