dimecres, 3 de febrer de 2010

UN VAIXELL

*
A voltes el misteri de la nit
es torna incandescent
i cert codi de boira
atrapa amb la seua por els abismes.

Contemple al buit
un vaixell que ve de ben lluny.

Travessa l'espill del jaguar,
recicla moltes hores
i l'experiència del viatge
transmuta en la seua ànima.

Al quadern de bitàcola
hi ha cada dia paraules diferents
que canten sense atur la remor de les aigües.

A voltes els enigmes del foscam
inspiren els vocables
que expressen en les seues síl·labes
un món evanescent.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN BARCO

A veces el misterio de la noche
se torna incandescente
y un código de niebla
atrapa con su miedo los abismos.

Contemplo en el vacío
un barco
que viene de muy lejos.

Atraviesa el espejo del jaguar,
recicla muchas horas
y transmuta en su alma la experiencia del viaje.

En el cuaderno de bitácora
cada día hay palabras diferentes
que cantan sin descanso al rumor de las aguas.

A veces los enigmas de lo oscuro
inspiran los vocablos
que expresan en sus sílabas un mundo evanescente.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari