dimecres, 3 de febrer de 2010

VEIG UN VAIXELL

*
En la llunyedat veig un vaixell gris
que especula amb aus la distància
de soledat volguda pel somni.

Una litúrgia de fum el temps abraça
que íntim m'emporta
pel camí cruel dels oblits.

I allí em trobe
amb la paret d'un món inextingible
que respira matèria en els seus tentacles.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VEO UN BARCO

En lontananza veo un barco gris
que especula con aves la distancia
de soledad querida por el sueño.

Una liturgia abraza el tiempo de humo
que íntimo me lleva
por el camino cruel de los olvidos.

Y allí,
me encuentro
con la pared de un mundo inextinguible
que respira materia en sus tentáculos.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari