*
La nit em pregunta
per la visió arcaica del so.
Un paradís antic de l'amor
amb inferns de records es baralla
en els miratges d'arena.
Acrobàcies d'oblits
balancegen l'incert amb les hores.
Un perfum de lliris
arranca pètals al vent,
la inquietud més oculta de les pedres.
Per abismes em porta l'insomni
envers un cosmos de llum
més enllà del fosc
al gàlib de la ferida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VISIÓN ARCAICA DEL SONIDO
La noche me pregunta
por la visión arcaica del sonido.
Un paraíso antiguo del amor
se mezcla con infiernos de recuerdos.
en espejismos de arena.
Acrobacias de olvidos
balancean lo incierto con las horas.
Un perfume de lirios
arranca pétalos al viento
y la inquietud más oculta de las piedras.
El insomnio me lleva por abismos
en un cosmos de luz,
más allá de lo oscuro
en el esqueleto de la herida.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada