PLOR

*
El plor dels arbres és dolç:
l'univers afilera amb la seua agulla.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLANTO

El llanto de los árboles es dulce
y enhebra con su aguja el universo.


Ana Muela Sopeña

ENDEVINALLA

*
Dos està be,
tres és multitud,
quatre es impossible.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ADIVINANZA

Dos está bien,
tres es multitud,
cuatro es imposible.


Ana Muela Sopeña

COMPORTES DEL NO-RES

*
S'obrin les comportes del no-res
abans que la pluja no siga oceà
en la llinda del vent de ponent.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

COMPUERTAS DE LA NADA

Se abren las compuertas de la nada
antes de que la lluvia sea océano
en el umbral del viento de poniente.


Ana Muela Sopeña

EL MEU REFLEX

*
Una pluja de mons
em recorda que el meu reflex ets tu.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MI REFLEJO

Una lluvia de mundos
me recuerda que tú eres mi reflejo.


Ana Muela Sopeña

AL MÓN DE LA ROSA

*
Abraça'm en el món de la rosa,
sedueix-me en la llum de la bellesa,
la meua pell fora del temps acarona.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL MUNDO DE LA ROSA

Abrázame en el mundo de la rosa,
sedúceme en la luz de la belleza,
acaricia mi piel fuera del tiempo.


Ana Muela Sopeña

ESCAPAR

*
Vull fugir al lloc
on la mort no és possible
i beure allí de la deu del vent.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESCAPAR

Quiero escapar
al lugar donde la muerte no es posible
y allí beber
del manantial del viento.


Ana Muela Sopeña

EL VERS ÉS LA METÀFORA

*
A Pere Bessó, aliat en la paraula

El vers és la metàfora del món
amb les imatges plenes de contrastos,
junt amb quiasmes sibarites.

Jo visc en somnis màgics
en l'ona d'un alexandrí
en la llum sublimada per les síl·labes.

A l'ombra em lliguen les tenebres
amb un duc que udola a les nits,
enmig del so
dels ritmes dactílics i iàmbics.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL VERSO ES LA METÁFORA

A Pere Bessó, aliado en la palabra

El verso es la metáfora del mundo
con imágenes llenas de contrastes
y quiasmos sibaritas.

Yo vivo en sueños mágicos
en la ola de un alejandrino
y en la luz sublimada por las sílabas.

Las tinieblas me atan a la sombra
con un búho que ulula por las noches,
en medio del sonido
de los ritmos dactílicos y yámbicos.


Ana Muela Sopeña

DES D'ABANS DE NÀIXER

*
Ens alcem avui
dels còmodes regnes immutables
i descobrim aviat
un llampec blanc a la consciència.

El temps es fa etern
es torna aliat
i tot allò que un dia hem volgut
apareix sense lluita en la nostra vida,

perquè ja hi estava
des d'abans de nàixer.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DESDE ANTES DE NACER

Nos levantamos hoy
de los cómodos reinos inmutables
y descubrimos pronto
un relámpago blanco en la conciencia.

El tiempo se hace eterno
se convierte en aliado
y todo lo que un día hemos querido
aparece sin lucha en nuestra vida,

porque ya estuvo allí
desde antes de nacer.


Ana Muela Sopeña

LA PLUJA EM SORPRÉN

*
La penombra em du
a través de les llums de vesprada
mentre la pluja em sorprén.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA LLUVIA ME SORPRENDE

La penumbra me lleva
a través de las luces de la tarde
mientras la lluvia me sorprende.


Ana Muela Sopeña

QUÀNTUM

*
Contemple la cançó de l'univers
i em transmute en quàntum de llum pura.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUANTUM

Contemplo la canción del universo
y me transmuto en cuantum de luz pura.


Ana Muela Sopeña

LLUITAR PEL SOMNI

*
És la teua veu el remolí del món
que m'empenta a lluitar pel somni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUCHAR POR EL SUEÑO

Tu voz es el vórtice del mundo
que me impulsa a luchar por el sueño.


Ana Muela Sopeña

SOMIEM

*
Somiem que tot
s'enllaça a la visió
de la beutat permanent.

No sempre, però, el centre ens acaça
de vegades ens asfixia el caos del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOÑAMOS

Soñamos que todo
se enlaza a la visión
de la belleza permanente.

Pero no siempre el centro nos persigue
a veces nos asfixia el caos del mundo.


Ana Muela Sopeña

MISTERI I OMBRA

*
De matinet
els teus abraços em somien.
Solemnitat.

Arriba la vesprada
d'un àngel.Melangia.

És nit de llops
al bosc de foc.
Misteri i ombra.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MISTERIO Y SOMBRA

Por la mañana
tus abrazos me sueñan.
Celebración.

Llega la tarde,
la belleza de un ángel.
Melancolía.

Noche de lobos
en el bosque de fuego.
Misterio y sombra.


Ana Muela Sopeña

VIURE LA INCERTESA

*
Viure la incertesa
és sempre un repte per al somiador
que es gronxa en núvols miratges
i visió aspira a ser en cada instant.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VIVIR LA INCERTIDUMBRE

Vivir la incertidumbre
es siempre un reto para el soñador
que se columpia en nubes de espejismos
y aspira a ser visión en cada instante.


Ana Muela Sopeña

NOM DELS DIES

*
El nom dels dies
esmuny la penombra en l'abisme,
al fum seré
de nits sense ànima.

En el silenci blau del teu recer
l'ombra et posseeix en l'arcà
dels núvols d'incandescent flama
i la llum subterrània entre els codis.

Els ossos de la boira
fonen els mots
en la senda etèria de la teua història.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NOMBRE DE LOS DÍAS

El nombre de los días
desliza la penumbra en el abismo,
en el humo sereno
de las noches sin alma.

En el silencio azul de tu guarida
la sombra te posee en el secreto
de las nubes de fuego incandescente
y la luz subterránea entre los códigos.

Los huesos de la niebla
derriten las palabras
en el camino etéreo de tu historia.


Ana Muela Sopeña

ESPILL DEL MÓN

*
Dins de l'espill del món
hi ha un castell d'arena
habitat per la lluna
que l'amor ens fa veure.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESPEJO DEL MUNDO

En el espejo del mundo
hay un castillo de arena
habitado por la luna
que el amor nos hace ver.


Ana Muela Sopeña

QUAN TOT ESTÀ PERDUT

*
Quan tot està perdut
en l'abisme estrany de la sang
encara queda l'espill de la teua llum.

Quan tot es dilueix en el buit
les meues parpelles contemplen amb delit
la beutat perversa de l'ombra.

Quan tot defalleix en l'ocàs
encara resta l'aire de la nit,
per tal de sobreviure en el desastre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUANDO TODO ESTÁ PERDIDO

Cuando todo está perdido
en el abismo extraño de la sangre
aún queda el espejo de tu luz.

Cuando todo se diluye en el vacío
mis párpados contemplan con detalle
la belleza perversa de la sombra.

Cuando todo fallece en el crepúsculo
aún existe el aire de la noche,
para sobrevivir en el desastre.


Ana Muela Sopeña

LA TERRA CONTINUA TREMOLANT

*
A Elisa Golott i a Rossana Arellano,
amigues del cor de Santiago de Xile.

La terra segueix tremolant
en la ciutat que busca el seu batec
més
enllà
dels
ritmes
del
buit.

Els carrers van somiejant
i recerquen aqueixos polsos oblidats
en el planeta blau de la bellesa.

Foscants estimats de misteri
permeten que les hores
s'abismen com els núvols
i volen endalt del temps de les ombres.

El terratrèmol anula els arrels
de la segurança a l'asfalt.

De sobte tot és incertesa.

Un cor d'amor batega en el compàs
d'aquest món ancestral, antic i còsmic.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA TIERRA SIGUE TEMBLANDO

A Elisa Golott y a Rossana Arellano,
amigas del corazón de Santiago de Chile.

La tierra sigue temblando
en la ciudad que busca su latido
más
allá
de
los
ritmos
del
vacío.

Las calles van soñando
y buscan esos pulsos olvidados
en el planeta azul de la belleza.

Crepúsculos amados de misterio
permiten que las horas
se abismen como nubes
y vuelen sobre el tiempo de las sombras.

El terremoto anula las raíces
de la seguridad en el asfalto.

De pronto todo es incertidumbre.

Un corazón de amor palpita en el compás
de este mundo ancestral, antiguo y cósmico.


Ana Muela Sopeña

NEBBIA

*
Quan ve la nit
la boira inunda cases i llocs
amb la seua enigmàtica fetilleria.
Els contes ens tornen a la infantesa
junt al fumeral de la iaia,
amb prínceps, castells, animals
que de les pàgines d'un llibre surten.
Quan arriba l'hora dels somnis
l'instint de boira
ens despart de les ombres
i les ales del nostre àngel celestial
ens embolcallen en la seua llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NEBBIA

Cuando viene la noche
la niebla inunda casas y lugares
con su magia enigmática.
Los cuentos nos retornan a la infancia
junto a la chimenea de la abuela,
con príncipes, castillos y animales
saliendo de las páginas de un libro.
Cuando llega la hora de los sueños
el instinto de bruma
nos aleja de sombras
y el ala de nuestro ángel celestial
nos envuelve en su luz.


Ana Muela Sopeña

*****

Poema inspirado en el espectáculo Nebbia del Circo Eloize.

ON HABITEM

*
Rellisque amb la lava d'un volcà
i me'n vole com un au somiadora.

Torne al món igni de la deessa
en el baf de Kali.

La llum es va perdent en la visió.

Un follet em fa senyals al seu boscam
amb estrelles estimades de silenci.

De tu mai no m'allunye i tu bé que ho saps.

Nostre temps procedeix dels quasars
que formen el lloc on habitem.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

DONDE HABITAMOS

Me deslizo con lava de un volcán
y vuelo como un ave soñadora.

Retorno al mundo ígneo de la diosa
en el vaho de Kali.

La luz se va perdiendo en la visión.

Un duende me hace señas en su bosque
con estrellas amadas de silencio.

De ti jamás me alejo y tú lo sabes.

Nuestro tiempo procede de los cuásares
que forman el lugar donde habitamos.


Ana Muela Sopeña

EN XIU-XIUS

*
En xiu-xius em parles
i bressada em sent
en la teua veu de l'oceà.

La dimensió del món
sempre és més amable
quan ets a la meua vora.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN SUSURROS

Me hablas en susurros
y me siento mecida
en tu voz del océano.

La dimensión del mundo
es siempre más amable
cuando estás a mi lado.


Ana Muela Sopeña

L'HOME INVISIBLE

*
Invisible es mou pel metro
amb l'esguard esquívol,

tot perseguint el no-res...

Encerclat de nostàlgia viu.
És la seua experiència una pompa de sabó.
Tot s'esvaeix en les seues dues mans.

El mire uns segons
abans de validar el bitllet.

L'he perdut de vista,
el seu record es dilueix en l'espai.

Invisible prossegueix el seu camí.
Invisible prosseguesc el meu camí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL HOMBRE INVISIBLE

Invisible se mueve por el metro
con la mirada huidiza,

persiguiendo la nada...

Vive rodeado de nostalgia.
Su experiencia es una pompa de jabón.
Todo se difumina en sus dos manos.

Le miro unos segundos
antes de validar el billete.

Le pierdo de vista,
su recuerdo se diluye en el espacio.

Invisible prosigue su camino.
Invisible prosigo mi camino.


Ana Muela Sopeña

NUMEN DE SILENCI

*
Numen de silenci
al símbol estimat del teu nom
que en espill es reflecteix.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NUMEN DE SILENCIO

Numen de silencio
en el símbolo amado de tu nombre
que se refleja en un espejo.


Ana Muela Sopeña

CIUTAT CONVULSA

*
A Elisa Golott

Són de por els teus passos
mentre venen les rèpliques
en la ciutat convulsa
inundada de pànic.

La temença no et deixa descansar
i les teues traces t'acosten
a la pluja en el redolí del temps.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CIUDAD CONVULSA

A Elisa Golott

Tus pasos son de miedo
mientras vienen las réplicas en la ciudad convulsa
inundada de pánico.

El temor no te deja descansar
y tus huellas te acercan
a la lluvia en el círculo del tiempo.


Ana Muela Sopeña

EM FREGUES

*
En un quasar em fregues
mentre espera el somni la visió.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME ROZAS

Me rozas en un cuásar
mientras el sueño espera la visión.


Ana Muela Sopeña

ESPAI D'OMBRA

*
La bellesa de foc
em deixa respirant en l'oceà.

Et mire sense les caretes
i t'escolte en la nit.

M'atrapes amb els teus cercles d'arena
en la llum que en les visions s'amaga
mentre damunt dels carrers cau la pluja
i s'esmuny el temps per esquerdes.

Un espai d'ombra
es fixa a les imatges
del somni dibuixat en la teua pell lúbrica.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESPACIO DE SOMBRA

La belleza de fuego
me deja respirando en el océano.

Te miro sin las máscaras
y te escucho en la noche.

Me atrapas con tus círculos de arena
en la luz que se esconde en las visiones,
mientras la lluvia cae sobre las calles
y el tiempo se desliza por rendijas.

Un espacio de sombra
se adhiere a las imágenes
del sueño dibujado en tu piel lúbrica.


Ana Muela Sopeña

T'AGRADA

*
T'agrada pensar
que jo sóc la dona davall de la pluja
que et du per senderes infinites.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TE GUSTA

Te gusta pensar
que yo soy la mujer bajo la lluvia
que te lleva por sendas infinitas.


Ana Muela Sopeña

SIMULACRES

*
Simulacres d'aigua
en l'espai quàntic de tu,

almanacs oberts al fat.

La finestra grisa
i defora cau la pluja
al damunt de les fulles seques de la tardor.

Una careta assuavida
en el somni inconclús de la mort.

El pols de la vida
es vessa en voreres de nostàlgia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIMULACROS

Simulacros de agua
en el espacio cuántico de ti,

almanaques abiertos al destino.

Una ventana gris
y fuera cae la lluvia
sobre las hojas secas del otoño.

Una máscara suave
en el sueño inacabado de la muerte.

El pulso de la vida
se derrama en aceras de nostalgia.


Ana Muela Sopeña

METORFOSI

*
I

Un núvol em crida, clandestí,
en el cementeri de les ombres,
en l'espessor greu
que deixa desarmats els vampirs.


II

Un arbre de silenci
m'invita a ser de fum
en el camí suau de l'amor,
amb pluja seduïda per la pell.


III

Sóc au en llunyania
que el gebre dissol,
en la lluna imantada pel vers.


IV

Els quaderns de llambrecs
amb rosada en penombra,
en la cabanya negra, sense història.


V

De sobte l'Aleph
m'enlluerna amb la seua força
primigènia
i em du per rutes siderals,
on regnen les síl·labes
sense temps.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

METAMORFOSIS

I

Una nube me llama, clandestina,
al cementerio de las sombras,
en la espesura grave
que deja a los vampiros desarmados.


II

Un árbol de silencio
me invita a ser de humo
en el camino suave del amor,
con lluvia seducida por la piel.


III

Soy ave en lejanía
que disuelve la escarcha,
en la luna imantada por el verso.


IV

Cuadernos de visiones
con rocío en penumbra,
en la cabaña negra, sin historia.


V

De repente el Aleph
me asombra con su fuerza primigenia
y me lleva por rutas siderales,
donde reinan las sílabas sin tiempo.


Ana Muela Sopeña

BEU DEL MEU CALZE

*
Beu del meu calze,
participa'm del regne de la teua espasa,
beguem aquest beuratge que simbòlic pugna
per aqueixa alquímia màgica del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BEBE DE MI CÁLIZ

Bebe de mi cáliz,
particípame del reino de tu espada,
bebamos este filtro que simbólico pugna
por esa alquimia mágica del mundo.


Ana Muela Sopeña

EM DU LA TEUA VEU

*
La teua veu em porta sempre per llocs
de pluja consagrada a Ísis sense vel.

Em demane si saps mirar
al dellà del meu mocador egipci.

Déus ancestrals amb Artemisa implore
i espere que el meu ull
recorrega l'univers amb els púlsars.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TU VOZ ME LLEVA

Tu voz me lleva siempre por lugares
de lluvia consagrada a Isis sin velo.

Me pregunto si tú sabes mirar
más allá de mi pañuelo egipcio.

Con Artemisa imploro a dioses ancestrales
y espero que mi ojo
recorra el universo con los púlsares.


Ana Muela Sopeña

ES PRESENTA LA NIT

*
La nit es presenta silenciosa
dels seus robatges negres.

Una llum continguda
l'arbre suau emmarca del meu bosc.

Els brufols miren sempre
al seus voltants,
amb els seus ulls de vidre i de metall.

Els sons nocturns
respiren sense descans núvols freds
i permeteixen que un cúmul de pluja
interrogue sense pressa el vent sud.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA NOCHE SE PRESENTA

La noche se presenta silenciosa
con sus ropajes negros.

Una luz contenida
enmarca el árbol suave de mi bosque.

Los búhos miran siempre
alrededor,
con sus ojos de vidrio y de metal.

Los sonidos nocturnos
respiran sin descanso nubes frías
y permiten que un cúmulo de lluvia
interrogue sin prisa al viento sur.


Ana Muela Sopeña

OMBRA DEL TEU NO-RES

*
Jo volia ànima ser de la teua carn
i carn de la teua ànima,
però no pogué ser...

i vet ací que em tens somiant les distàncies
en d'altres universos coneguts.

Jo volguí el tot ser de la teua llum
però a l'ombra em quedí del teu no-res.

I ara el meu deliri és al regne
d'un altres ulls que acacen la meua galàxia.

Però el follet nat de les aigües
et du per la dècima estació,
t'alimenta d'arrels i plantes
i del verb et dóna la música.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOMBRA DE TU NADA

Yo quería ser alma de tu carne
y carne de tu alma,
pero no pudo ser...

y aquí me tienes soñando las distancias
en otros universos conocidos.

Yo quise ser el todo de tu luz
mas me quedé en la sombra de tu nada.

Y ahora mi delirio está en el reino
de otros ojos que persiguen mi galaxia.

Pero el duende nacido de las aguas
te lleva por la décima estación,
te alimenta de plantas y raíces
y te dona la música del verbo.


Ana Muela Sopeña

M'ATRAPEN LES PARAULES

*
M'atrapen les paraules
al lloc d'un món il·luminat
per la llum de la boira.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ME ATRAPAN LAS PALABRAS

Me atrapan las palabras
en el lugar de un mundo iluminado
por la luz de la niebla.


Ana Muela Sopeña

PLUJA EN LA DISTÀNCIA

*
El plugim en la distància
em capbussa en el silenci
de la ciutat buida.

Els cotxes al lluny
resisteixen amb el soroll l'altra llum,
amb motors absents en llunes que cavalquen.

Miratge de son en erms que miren
d'arribar fins a les aigües de la història
em sorprenen amb les ombres de l'abisme.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LLUVIA EN LA DISTANCIA

La lluvia en la distancia
me sume en el silencio de la ciudad vacía.

Los coches a los lejos
resisten con el ruido la otra luz,
con motores ausentes en lunas que cabalgan.

Espejismos de sueño en páramos que intentan
llegar hasta las aguas de la historia
me sorprenden con sombras del abismo.


Ana Muela Sopeña

GAIA SAP

*
A Elisa Golott

Gaia sap de música i de sorolls
que marquen amb les seues lletres ancestrals
l'escorça exterior del món atòmic.

Terratrèmols que assolen els arrels
d'un planeta convuls
que plora entre les pedres
el dany dels hòmens sense consciència.

Gaia concilia sempre amb la seua dansa
la vida trepidant o la gran mort.

Jo no sé si és atzar açò que hui ocorre
en la nostra amada Terra eonària
o més aviat consequència
de barbàrie armada de l'humà.

La nostra espècie no pensa que la Terra
és un organisme vivent, sent i gemega.

Els assaigs subterranis nuclears,
les ones de freqüències,
milers de satèl·lits en òrbita,
les bombes de les guerres i matances.

Sentim la barbàrie? Que no la sentim?
Ens tapem els ulls? És ceguesa!!!!

Tot amb el tot es lliga,
no hi ha un fet aïllat al planeta.

Ara és, doncs, el moment
de reflexionar entre tambors
que sonen primitius
en la Gaia mistèrica i xamànica.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

GAIA SABE

A Elisa Golott

Gaia sabe de música y de ruidos
que marcan con sus letras ancestrales
la corteza exterior del mundo atómico.

Terremotos que asolan las raíces
de un planeta convulso
que llora entre las piedras
el daño de los hombres sin conciencia.

Gaia armoniza siempre con su danza
la vida trepidante o la gran muerte.

Yo no sé si es azar lo que hoy ocurre
en nuestra amada Tierra eonaria
o más bien consecuencia
de la barbarie armada del humano.

Nuestra especie no piensa que la Tierra
es un organismo vivo, siente y gime.

Las pruebas subterráneas nucleares,
las ondas de frecuencias,
los miles de satélites en órbita,
las bombas de las guerras y masacres.

¿Oímos la barbarie? ¿No la oímos?
¿Nos tapamos los ojos? ¡Es ceguera!!!!

Todo se relaciona con el todo,
no existe un hecho aislado en el planeta.

Ahora es el momento,
para reflexionar entre tambores
que primitivos suenan
en la Gaia mistérica y chamánica.


Ana Muela Sopeña

VEU PROFUNDA

*
A Rosa Iglesias

Ets la veu profunda que capgira l'univers
des del punt ancestral de lava i llotim,
assenyales una llum en la paraula oculta

enllaçada en la ferida de l'abisme,
en l'úter estimat del silenci.

Ets la veu d'un temps
que reclama soterrani,
per a començar el cicle de les coses

i cantes sense cessar
els versos dels mons que jauen amagats
en els sortilegis de bellesa.

La veu ets que inquieta
es fa seducció en la penombra
o sanglot de lluna en llunyania.

La poesia es música i cadència
en el so atàvic del verb.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

VOZ PROFUNDA

A Rosa Iglesias

Eres la voz profunda que trastoca el universo
desde el punto ancestral de lava y lodo,
señalas una luz en la palabra oculta

enlazada en la herida del abismo,
en el útero amado del silencio.

Eres la voz de un tiempo
que clama subterráneo,
por empezar el ciclo de las cosas

y cantas sin cesar
el verso de los mundos que yacen escondidos
en sortilegios de belleza.

Eres la voz que inquieta
se torna seducción en la penumbra
o sollozo de luna en lejanía.

La poesía es música y cadencia
en el sonido atávico del verbo.


Ana Muela Sopeña

LES GAVINES A L'AIGUA

*
Les gavines a l'aigua
s'emboliquen amb l'escuma de l'oceà,
mentre gemega el temps
en les roques somnàmbules.
Contemple els crepuscles de llum
a través de les ombres de la lluna,
en el lloc de la boira consagrat
a la bellesa efímera de l'aire.
Diviso en llunyania
una silueta errant
que busca enmig de la calitja jeroglífics.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

GAVIOTAS EN EL AGUA

Gaviotas en el agua
se enredan con la espuma del océano,
mientras el tiempo gime
en las rocas sonámbulas.
Contemplo los crepúsculos de luz
a través de las sombras de la luna,
en el lugar de niebla consagrado
a la belleza efímera del aire.
Diviso en lejanía
una silueta errante
que busca entre la bruma jeroglíficos.


Ana Muela Sopeña

LA LLUM SENSE LLÀGRIMES

*
El dolor de la ferida
guareix respirant en el crepuscle
amb foc d'infinit
i aigua en la penombra.

Un nen entra en la meua història primigènia
i s'amaga en mil·lenaris de galàxies,
a través de l'espai dels pulsars
i de partícules blanques subatòmiques.

La creença al món
la rosa etèrica busca,
on poder contemplar la llum sense llàgrimes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ SIN LÁGRIMAS

El dolor de la herida
se cura respirando en el crepúsculo
con fuego de infinito
y agua en la penumbra.

Un niño entra en mi historia primigenia
y se esconde en milenios de galaxias,
a través del espacio de los púlsares
y partículas blancas subatómicas.

La creencia del mundo
busca la rosa etérica,
donde poder mirar la luz sin lágrimas.


Ana Muela Sopeña

BOMBOLLA

*
La soledat em tanca
en la bombolla blava dels crepuscles
i és allí
que el teu reflex m'arriba
com una llum polsant damunt del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BURBUJA

La soledad me encierra
en la burbuja azul de los crepúsculos
y allí,
tu reflejo me llega
como una luz pulsando sobre el mundo.


Ana Muela Sopeña

L'ESPERA

*
L'espera es fa eterna.
Aquesta nit no entenc la penombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA ESPERA

La espera se hace eterna.
Esta noche no entiendo la penumbra.


Ana Muela Sopeña

TEMPS D'INCERTESA

*
Has de saber que tot és un teatre
en aquest temps d'incertitud
que busca entre els símbols la clau.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TIEMPO DE INCERTIDUMBRE

Has de saber que todo es un teatro
en este tiempo de incertidumbre
que busca entre los símbolos la clave.


Ana Muela Sopeña

L'ALBA

*
L'alba es renovella
pels mons del silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL ALBA

El alba se renueva
a través de los mundos del silencio.


Ana Muela Sopeña