dimecres, 10 de març de 2010

GAIA SAP

*
A Elisa Golott

Gaia sap de música i de sorolls
que marquen amb les seues lletres ancestrals
l'escorça exterior del món atòmic.

Terratrèmols que assolen els arrels
d'un planeta convuls
que plora entre les pedres
el dany dels hòmens sense consciència.

Gaia concilia sempre amb la seua dansa
la vida trepidant o la gran mort.

Jo no sé si és atzar açò que hui ocorre
en la nostra amada Terra eonària
o més aviat consequència
de barbàrie armada de l'humà.

La nostra espècie no pensa que la Terra
és un organisme vivent, sent i gemega.

Els assaigs subterranis nuclears,
les ones de freqüències,
milers de satèl·lits en òrbita,
les bombes de les guerres i matances.

Sentim la barbàrie? Que no la sentim?
Ens tapem els ulls? És ceguesa!!!!

Tot amb el tot es lliga,
no hi ha un fet aïllat al planeta.

Ara és, doncs, el moment
de reflexionar entre tambors
que sonen primitius
en la Gaia mistèrica i xamànica.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

GAIA SABE

A Elisa Golott

Gaia sabe de música y de ruidos
que marcan con sus letras ancestrales
la corteza exterior del mundo atómico.

Terremotos que asolan las raíces
de un planeta convulso
que llora entre las piedras
el daño de los hombres sin conciencia.

Gaia armoniza siempre con su danza
la vida trepidante o la gran muerte.

Yo no sé si es azar lo que hoy ocurre
en nuestra amada Tierra eonaria
o más bien consecuencia
de la barbarie armada del humano.

Nuestra especie no piensa que la Tierra
es un organismo vivo, siente y gime.

Las pruebas subterráneas nucleares,
las ondas de frecuencias,
los miles de satélites en órbita,
las bombas de las guerras y masacres.

¿Oímos la barbarie? ¿No la oímos?
¿Nos tapamos los ojos? ¡Es ceguera!!!!

Todo se relaciona con el todo,
no existe un hecho aislado en el planeta.

Ahora es el momento,
para reflexionar entre tambores
que primitivos suenan
en la Gaia mistérica y chamánica.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada