dimecres, 10 de març de 2010

LA LLUM SENSE LLÀGRIMES

*
El dolor de la ferida
guareix respirant en el crepuscle
amb foc d'infinit
i aigua en la penombra.

Un nen entra en la meua història primigènia
i s'amaga en mil·lenaris de galàxies,
a través de l'espai dels pulsars
i de partícules blanques subatòmiques.

La creença al món
la rosa etèrica busca,
on poder contemplar la llum sense llàgrimes.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ SIN LÁGRIMAS

El dolor de la herida
se cura respirando en el crepúsculo
con fuego de infinito
y agua en la penumbra.

Un niño entra en mi historia primigenia
y se esconde en milenios de galaxias,
a través del espacio de los púlsares
y partículas blancas subatómicas.

La creencia del mundo
busca la rosa etérica,
donde poder mirar la luz sin lágrimas.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari