*
El dolor de la ferida
guareix respirant en el crepuscle
amb foc d'infinit
i aigua en la penombra.
Un nen entra en la meua història primigènia
i s'amaga en mil·lenaris de galàxies,
a través de l'espai dels pulsars
i de partícules blanques subatòmiques.
La creença al món
la rosa etèrica busca,
on poder contemplar la llum sense llàgrimes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LUZ SIN LÁGRIMAS
El dolor de la herida
se cura respirando en el crepúsculo
con fuego de infinito
y agua en la penumbra.
Un niño entra en mi historia primigenia
y se esconde en milenios de galaxias,
a través del espacio de los púlsares
y partículas blancas subatómicas.
La creencia del mundo
busca la rosa etérica,
donde poder mirar la luz sin lágrimas.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada