dissabte, 20 de març de 2010

LA TERRA CONTINUA TREMOLANT

*
A Elisa Golott i a Rossana Arellano,
amigues del cor de Santiago de Xile.

La terra segueix tremolant
en la ciutat que busca el seu batec
més
enllà
dels
ritmes
del
buit.

Els carrers van somiejant
i recerquen aqueixos polsos oblidats
en el planeta blau de la bellesa.

Foscants estimats de misteri
permeten que les hores
s'abismen com els núvols
i volen endalt del temps de les ombres.

El terratrèmol anula els arrels
de la segurança a l'asfalt.

De sobte tot és incertesa.

Un cor d'amor batega en el compàs
d'aquest món ancestral, antic i còsmic.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA TIERRA SIGUE TEMBLANDO

A Elisa Golott y a Rossana Arellano,
amigas del corazón de Santiago de Chile.

La tierra sigue temblando
en la ciudad que busca su latido
más
allá
de
los
ritmos
del
vacío.

Las calles van soñando
y buscan esos pulsos olvidados
en el planeta azul de la belleza.

Crepúsculos amados de misterio
permiten que las horas
se abismen como nubes
y vuelen sobre el tiempo de las sombras.

El terremoto anula las raíces
de la seguridad en el asfalto.

De pronto todo es incertidumbre.

Un corazón de amor palpita en el compás
de este mundo ancestral, antiguo y cósmico.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada