dimarts, 16 de març de 2010

L'HOME INVISIBLE

*
Invisible es mou pel metro
amb l'esguard esquívol,

tot perseguint el no-res...

Encerclat de nostàlgia viu.
És la seua experiència una pompa de sabó.
Tot s'esvaeix en les seues dues mans.

El mire uns segons
abans de validar el bitllet.

L'he perdut de vista,
el seu record es dilueix en l'espai.

Invisible prossegueix el seu camí.
Invisible prosseguesc el meu camí.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL HOMBRE INVISIBLE

Invisible se mueve por el metro
con la mirada huidiza,

persiguiendo la nada...

Vive rodeado de nostalgia.
Su experiencia es una pompa de jabón.
Todo se difumina en sus dos manos.

Le miro unos segundos
antes de validar el billete.

Le pierdo de vista,
su recuerdo se diluye en el espacio.

Invisible prosigue su camino.
Invisible prosigo mi camino.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada