divendres, 12 de març de 2010

METORFOSI

*
I

Un núvol em crida, clandestí,
en el cementeri de les ombres,
en l'espessor greu
que deixa desarmats els vampirs.


II

Un arbre de silenci
m'invita a ser de fum
en el camí suau de l'amor,
amb pluja seduïda per la pell.


III

Sóc au en llunyania
que el gebre dissol,
en la lluna imantada pel vers.


IV

Els quaderns de llambrecs
amb rosada en penombra,
en la cabanya negra, sense història.


V

De sobte l'Aleph
m'enlluerna amb la seua força
primigènia
i em du per rutes siderals,
on regnen les síl·labes
sense temps.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

METAMORFOSIS

I

Una nube me llama, clandestina,
al cementerio de las sombras,
en la espesura grave
que deja a los vampiros desarmados.


II

Un árbol de silencio
me invita a ser de humo
en el camino suave del amor,
con lluvia seducida por la piel.


III

Soy ave en lejanía
que disuelve la escarcha,
en la luna imantada por el verso.


IV

Cuadernos de visiones
con rocío en penumbra,
en la cabaña negra, sin historia.


V

De repente el Aleph
me asombra con su fuerza primigenia
y me lleva por rutas siderales,
donde reinan las sílabas sin tiempo.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari