divendres, 19 de març de 2010

NEBBIA

*
Quan ve la nit
la boira inunda cases i llocs
amb la seua enigmàtica fetilleria.
Els contes ens tornen a la infantesa
junt al fumeral de la iaia,
amb prínceps, castells, animals
que de les pàgines d'un llibre surten.
Quan arriba l'hora dels somnis
l'instint de boira
ens despart de les ombres
i les ales del nostre àngel celestial
ens embolcallen en la seua llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NEBBIA

Cuando viene la noche
la niebla inunda casas y lugares
con su magia enigmática.
Los cuentos nos retornan a la infancia
junto a la chimenea de la abuela,
con príncipes, castillos y animales
saliendo de las páginas de un libro.
Cuando llega la hora de los sueños
el instinto de bruma
nos aleja de sombras
y el ala de nuestro ángel celestial
nos envuelve en su luz.


Ana Muela Sopeña

*****

Poema inspirado en el espectáculo Nebbia del Circo Eloize.

Cap comentari:

Publica un comentari