OMBRA DEL TEU NO-RES

*
Jo volia ànima ser de la teua carn
i carn de la teua ànima,
però no pogué ser...

i vet ací que em tens somiant les distàncies
en d'altres universos coneguts.

Jo volguí el tot ser de la teua llum
però a l'ombra em quedí del teu no-res.

I ara el meu deliri és al regne
d'un altres ulls que acacen la meua galàxia.

Però el follet nat de les aigües
et du per la dècima estació,
t'alimenta d'arrels i plantes
i del verb et dóna la música.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOMBRA DE TU NADA

Yo quería ser alma de tu carne
y carne de tu alma,
pero no pudo ser...

y aquí me tienes soñando las distancias
en otros universos conocidos.

Yo quise ser el todo de tu luz
mas me quedé en la sombra de tu nada.

Y ahora mi delirio está en el reino
de otros ojos que persiguen mi galaxia.

Pero el duende nacido de las aguas
te lleva por la décima estación,
te alimenta de plantas y raíces
y te dona la música del verbo.


Ana Muela Sopeña