dissabte, 20 de març de 2010

QUAN TOT ESTÀ PERDUT

*
Quan tot està perdut
en l'abisme estrany de la sang
encara queda l'espill de la teua llum.

Quan tot es dilueix en el buit
les meues parpelles contemplen amb delit
la beutat perversa de l'ombra.

Quan tot defalleix en l'ocàs
encara resta l'aire de la nit,
per tal de sobreviure en el desastre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUANDO TODO ESTÁ PERDIDO

Cuando todo está perdido
en el abismo extraño de la sangre
aún queda el espejo de tu luz.

Cuando todo se diluye en el vacío
mis párpados contemplan con detalle
la belleza perversa de la sombra.

Cuando todo fallece en el crepúsculo
aún existe el aire de la noche,
para sobrevivir en el desastre.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada