divendres, 12 de març de 2010

SIMULACRES

*
Simulacres d'aigua
en l'espai quàntic de tu,

almanacs oberts al fat.

La finestra grisa
i defora cau la pluja
al damunt de les fulles seques de la tardor.

Una careta assuavida
en el somni inconclús de la mort.

El pols de la vida
es vessa en voreres de nostàlgia.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SIMULACROS

Simulacros de agua
en el espacio cuántico de ti,

almanaques abiertos al destino.

Una ventana gris
y fuera cae la lluvia
sobre las hojas secas del otoño.

Una máscara suave
en el sueño inacabado de la muerte.

El pulso de la vida
se derrama en aceras de nostalgia.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada