*
A Rosa Iglesias
Ets la veu profunda que capgira l'univers
des del punt ancestral de lava i llotim,
assenyales una llum en la paraula oculta
enllaçada en la ferida de l'abisme,
en l'úter estimat del silenci.
Ets la veu d'un temps
que reclama soterrani,
per a començar el cicle de les coses
i cantes sense cessar
els versos dels mons que jauen amagats
en els sortilegis de bellesa.
La veu ets que inquieta
es fa seducció en la penombra
o sanglot de lluna en llunyania.
La poesia es música i cadència
en el so atàvic del verb.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VOZ PROFUNDA
A Rosa Iglesias
Eres la voz profunda que trastoca el universo
desde el punto ancestral de lava y lodo,
señalas una luz en la palabra oculta
enlazada en la herida del abismo,
en el útero amado del silencio.
Eres la voz de un tiempo
que clama subterráneo,
por empezar el ciclo de las cosas
y cantas sin cesar
el verso de los mundos que yacen escondidos
en sortilegios de belleza.
Eres la voz que inquieta
se torna seducción en la penumbra
o sollozo de luna en lejanía.
La poesía es música y cadencia
en el sonido atávico del verbo.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 10 de març de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ana, i també Pere...gracies amics
ResponEliminaTriant, triant, vos trove i somric
Moltes gracies poetes
Rosa
Gracias, Rosa, por dejar tu huella generosa y amable en este poema que te dediqué con cariño y Pere tradujo con maestría...
ResponEliminaUn beso
Ana