divendres, 30 d’abril de 2010
LLEGIM VERLAINE
*
A Pere Bessó, aliat en la paraula
A la nit llegim Verlaine,
per a volar a espai entre els batecs
de temps suggerit pel pànic.
Correguem els versos de Rimbaud,
per a somiejar amb mons diferents
i dur les paraules de l'exili.
Mirem les metàfores de Rilke
tornant a una infantesa entre cirerers.
Admirem en Shakespeare,
amb els seus sonets clàssics de l'alba.
Gaudim de Poe caminant
per les rutes serenes d'ebrietat.
Contemplem els gats
de Baudelaire, obscur, al seu miratge.
Estimem la deessa alba
com la neu d'hivern.
Libem la copa de Pizarnik,
per a sobreviure en els versos iàmbics.
Viatgem sense retard a les biblioteques
de Babel en el besllum de les edats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LEAMOS A VERLAINE
A Pere Bessó, aliado en la palabra
En la noche leamos a Verlaine,
para volar despacio entre los pulsos
de tiempo sugerido por el pánico.
Recorramos los versos de Rimbaud,
para soñar con mundos diferentes
y traer las palabras del exilio.
Miremos las metáforas de Rilke
regresando a una infancia entre cerezos.
Admiremos a Shakespeare,
con sus sonetos clásicos del alba.
Disfrutemos de Poe caminando
por las rutas serenas de ebriedad.
Contemplemos los gatos
de Baudelaire, oscuro, en su espejismo.
Amemos a la diosa
blanca como la nieve del invierno.
Bebamos de la copa de Pizarnik,
para sobrevivir en versos yámbicos.
Viajemos sin demora a bibliotecas
de Babel en la luz de las edades.
Ana Muela Sopeña
A Pere Bessó, aliat en la paraula
A la nit llegim Verlaine,
per a volar a espai entre els batecs
de temps suggerit pel pànic.
Correguem els versos de Rimbaud,
per a somiejar amb mons diferents
i dur les paraules de l'exili.
Mirem les metàfores de Rilke
tornant a una infantesa entre cirerers.
Admirem en Shakespeare,
amb els seus sonets clàssics de l'alba.
Gaudim de Poe caminant
per les rutes serenes d'ebrietat.
Contemplem els gats
de Baudelaire, obscur, al seu miratge.
Estimem la deessa alba
com la neu d'hivern.
Libem la copa de Pizarnik,
per a sobreviure en els versos iàmbics.
Viatgem sense retard a les biblioteques
de Babel en el besllum de les edats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LEAMOS A VERLAINE
A Pere Bessó, aliado en la palabra
En la noche leamos a Verlaine,
para volar despacio entre los pulsos
de tiempo sugerido por el pánico.
Recorramos los versos de Rimbaud,
para soñar con mundos diferentes
y traer las palabras del exilio.
Miremos las metáforas de Rilke
regresando a una infancia entre cerezos.
Admiremos a Shakespeare,
con sus sonetos clásicos del alba.
Disfrutemos de Poe caminando
por las rutas serenas de ebriedad.
Contemplemos los gatos
de Baudelaire, oscuro, en su espejismo.
Amemos a la diosa
blanca como la nieve del invierno.
Bebamos de la copa de Pizarnik,
para sobrevivir en versos yámbicos.
Viajemos sin demora a bibliotecas
de Babel en la luz de las edades.
Ana Muela Sopeña
dijous, 29 d’abril de 2010
APUNTS DE FUSTA
*
Apunts de fusta
en la pell de l'exili,
dolça com l'hivern als cristalls.
La tinta solitària
lúdica entre l'ocult fang fred,
capaç de sentir por entre les roses.
Un duc en la distància
amb la lluna se'n va cap al seu cau.
De bon començament l'instint ens sobta,
però de seguida les rutes es fan fàcils.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
APUNTES DE MADERA
Apuntes de madera
en la piel del exilio,
suave como el invierno en los cristales.
La tinta solitaria
lúdica entre el oculto barro frío,
capaz de sentir miedo entre las rosas.
Un búho en la distancia
con la luna se va hacia su guarida.
Al principio el instinto sobrecoge,
pero luego las rutas se hacen fáciles.
Ana Muela Sopeña
Apunts de fusta
en la pell de l'exili,
dolça com l'hivern als cristalls.
La tinta solitària
lúdica entre l'ocult fang fred,
capaç de sentir por entre les roses.
Un duc en la distància
amb la lluna se'n va cap al seu cau.
De bon començament l'instint ens sobta,
però de seguida les rutes es fan fàcils.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
APUNTES DE MADERA
Apuntes de madera
en la piel del exilio,
suave como el invierno en los cristales.
La tinta solitaria
lúdica entre el oculto barro frío,
capaz de sentir miedo entre las rosas.
Un búho en la distancia
con la luna se va hacia su guarida.
Al principio el instinto sobrecoge,
pero luego las rutas se hacen fáciles.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 28 d’abril de 2010
VISIÓ DE LLUNES
*
La dona de boira
encaterina l’aurora.
Visió de llunes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VISIÓN DE LUNAS
Una mujer de niebla
seduce a las auroras.
Visión de lunas.
Ana Muela Sopeña
La dona de boira
encaterina l’aurora.
Visió de llunes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VISIÓN DE LUNAS
Una mujer de niebla
seduce a las auroras.
Visión de lunas.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 27 d’abril de 2010
NIU
*
Ombra del món
en l'abisme estret de les hores,
mentre contemple gotes als cristalls.
Els sons se m'obrin
a la melancolia de la Terra
i fan l'esbós en la seua ferida
del guariment antic i primigeni.
Veus ancestrals
d'aquells que se n'anaren
es barallen amb sorolls dels carrers
i la música tova del silenci.
En la respiració habita el niu
del punt d'origen
que als vòrtexs de la llum
activa en universos paral·lels
codis de canvi.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NIDO
Sombra del mundo
en el abismo estrecho de las horas,
mientras contemplo gotas
en los cristales.
Los sonidos se abren
a la melancolía de la Tierra
y esbozan en su herida
la curación antigua y primigenia.
Las voces ancestrales
de aquéllos que se fueron
se mezclan con los ruidos de las calles
y la música suave
del silencio.
En la respiración habita el nido
del punto del origen
que en vórtices de luz
activa en universos paralelos
los códigos del cambio.
Ana Muela Sopeña
Ombra del món
en l'abisme estret de les hores,
mentre contemple gotes als cristalls.
Els sons se m'obrin
a la melancolia de la Terra
i fan l'esbós en la seua ferida
del guariment antic i primigeni.
Veus ancestrals
d'aquells que se n'anaren
es barallen amb sorolls dels carrers
i la música tova del silenci.
En la respiració habita el niu
del punt d'origen
que als vòrtexs de la llum
activa en universos paral·lels
codis de canvi.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NIDO
Sombra del mundo
en el abismo estrecho de las horas,
mientras contemplo gotas
en los cristales.
Los sonidos se abren
a la melancolía de la Tierra
y esbozan en su herida
la curación antigua y primigenia.
Las voces ancestrales
de aquéllos que se fueron
se mezclan con los ruidos de las calles
y la música suave
del silencio.
En la respiración habita el nido
del punto del origen
que en vórtices de luz
activa en universos paralelos
los códigos del cambio.
Ana Muela Sopeña
NUS DE LA MEUA HISTÒRIA
*
Els nus de la meua història
en la soledat d’aigua es recreen,
amb el vertigen lliure dansant pel món.
Els somnis en el límit contemplen
el numen silenciós dels anys
i els símbols nivis de l’oblit.
Onejants cadències
van morint als cercles blancs
de paraules sinuoses que dissolen
la seua llum en l’humiditat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUDOS DE MI HISTORIA
Los nudos de mi historia
en soledad de agua se recrean,
con el vértigo libre
danzando por el mundo.
Los sueños en el límite contemplan
el numen silencioso de los años
y los símbolos níveos del olvido.
Cadencias ondulantes van muriendo
en los círculos blancos
de palabras sinuosas
que disuelven su luz en la humedad.
Ana Muela Sopeña
Els nus de la meua història
en la soledat d’aigua es recreen,
amb el vertigen lliure dansant pel món.
Els somnis en el límit contemplen
el numen silenciós dels anys
i els símbols nivis de l’oblit.
Onejants cadències
van morint als cercles blancs
de paraules sinuoses que dissolen
la seua llum en l’humiditat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUDOS DE MI HISTORIA
Los nudos de mi historia
en soledad de agua se recrean,
con el vértigo libre
danzando por el mundo.
Los sueños en el límite contemplan
el numen silencioso de los años
y los símbolos níveos del olvido.
Cadencias ondulantes van muriendo
en los círculos blancos
de palabras sinuosas
que disuelven su luz en la humedad.
Ana Muela Sopeña
dilluns, 26 d’abril de 2010
VOLAR SENSE EQUIPATGE
*
No arribaré mai a volar sense equipatge,
perquè el meu equipatge sóc jo mateixa
i si l'abandonava hauria de dissoldre'm en el no-res.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VOLAR SIN EQUIPAJE
No llegaré nunca a volar sin equipaje,
porque mi equipaje soy yo misma
y si lo abandono tendría que disolverme en la nada.
Ana Muela Sopeña
No arribaré mai a volar sense equipatge,
perquè el meu equipatge sóc jo mateixa
i si l'abandonava hauria de dissoldre'm en el no-res.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VOLAR SIN EQUIPAJE
No llegaré nunca a volar sin equipaje,
porque mi equipaje soy yo misma
y si lo abandono tendría que disolverme en la nada.
Ana Muela Sopeña
divendres, 23 d’abril de 2010
OMBRES ÀVIDES DE SÍL·LABES
*
A Pere Bessó i a André Cruchaga, germans en la paraula
Les paraules basteixen les seues galàxies
en mons de brusca.
........................Les metàfores
creen els seus espais
entre les ombres àvides de síl·labes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOMBRAS ÁVIDAS DE SÍLABAS
A Pere Bessó y a André Cruchaga, hermanos en la palabra
Las palabras construyen sus galaxias
en mundos de llovizna.
Las metáforas crean sus espacios
entre las sombras ávidas de sílabas.
Ana Muela Sopeña
A Pere Bessó i a André Cruchaga, germans en la paraula
Les paraules basteixen les seues galàxies
en mons de brusca.
........................Les metàfores
creen els seus espais
entre les ombres àvides de síl·labes.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOMBRAS ÁVIDAS DE SÍLABAS
A Pere Bessó y a André Cruchaga, hermanos en la palabra
Las palabras construyen sus galaxias
en mundos de llovizna.
Las metáforas crean sus espacios
entre las sombras ávidas de sílabas.
Ana Muela Sopeña
FUM DE TU
*
Fum de tu,
al nom que busca l'arrel.
Llum a l'ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HUMO DE TI
Humo de ti,
en el nombre que busca la raíz.
Luz en la sombra.
Ana Muela Sopeña
Fum de tu,
al nom que busca l'arrel.
Llum a l'ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HUMO DE TI
Humo de ti,
en el nombre que busca la raíz.
Luz en la sombra.
Ana Muela Sopeña
dijous, 22 d’abril de 2010
ARRELS BLANQUES
*
Un llop negre
al bosc sacre.
Arrels blanques.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RAÍCES BLANCAS
Un lobo negro
en el bosque sagrado.
Raíces blancas.
Ana Muela Sopeña
Un llop negre
al bosc sacre.
Arrels blanques.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RAÍCES BLANCAS
Un lobo negro
en el bosque sagrado.
Raíces blancas.
Ana Muela Sopeña
VAIG PRETENDRE
*
Vaig pretendre conéixer-te sense distàncies,
però tu t'amagaves
en caus plens de preguntes.
Desitjares que fóra una ombra
i gel permeteres en la teua luxúria.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PRETENDÍ
Pretendí conocerte sin distancias,
pero tú te ocultabas
en escondites llenos de preguntas.
Deseaste que yo fuera una sombra
y permitiste el hielo en tu lujuria.
Ana Muela Sopeña
Vaig pretendre conéixer-te sense distàncies,
però tu t'amagaves
en caus plens de preguntes.
Desitjares que fóra una ombra
i gel permeteres en la teua luxúria.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PRETENDÍ
Pretendí conocerte sin distancias,
pero tú te ocultabas
en escondites llenos de preguntas.
Deseaste que yo fuera una sombra
y permitiste el hielo en tu lujuria.
Ana Muela Sopeña
OMBRA DEL SOMNI
*
De
bon
matí
l'instint
de
l'aigua.
Llum
a
la
ferida.
La
vesprada
aplega
a
través
de
les
hores.
Penombra
i
pell.
A
poqueta
nit,
les
meues
visions
de
tu.
Ombra
del
somni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOMBRA DEL SUEÑO
Por
la
mañana
el
instinto
del
agua.
Luz
en
la
herida.
Llega
la
tarde
a
través
de
las
horas.
Penumbra
y
piel.
En
el
crepúsculo,
mis
visiones
de
ti.
Sombra
del
sueño.
Ana Muela Sopeña
De
bon
matí
l'instint
de
l'aigua.
Llum
a
la
ferida.
La
vesprada
aplega
a
través
de
les
hores.
Penombra
i
pell.
A
poqueta
nit,
les
meues
visions
de
tu.
Ombra
del
somni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOMBRA DEL SUEÑO
Por
la
mañana
el
instinto
del
agua.
Luz
en
la
herida.
Llega
la
tarde
a
través
de
las
horas.
Penumbra
y
piel.
En
el
crepúsculo,
mis
visiones
de
ti.
Sombra
del
sueño.
Ana Muela Sopeña
ANIMAL DE NIT
*
A vegades el secret
es converteix en aliat de la màgia.
La bellesa em fa ressorgir
en la batalla amb tu de la vida,
mentre una mar de plata ens conté.
Em fas xiu-xius de paraules
en l'etern abisme de les hores.
Un animal de nit ens contempla,
però aquesta soledat tan infinita
ens demana obtindre una runa entre els codis
i cercar sense temps la nostra unió.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ANIMAL DE NOCHE
A veces el secreto
se convierte en aliado de la magia.
La belleza me hace resurgir
contigo en la batalla de la vida,
mientras un mar de plata nos contiene.
Me susurras palabras
en el abismo eterno de las horas.
Un animal de noche nos contempla,
pero esta soledad tan infinita
nos pide entre los códigos obtener una runa
y perseguir sin tiempo nuestra unión.
Ana Muela Sopeña
A vegades el secret
es converteix en aliat de la màgia.
La bellesa em fa ressorgir
en la batalla amb tu de la vida,
mentre una mar de plata ens conté.
Em fas xiu-xius de paraules
en l'etern abisme de les hores.
Un animal de nit ens contempla,
però aquesta soledat tan infinita
ens demana obtindre una runa entre els codis
i cercar sense temps la nostra unió.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ANIMAL DE NOCHE
A veces el secreto
se convierte en aliado de la magia.
La belleza me hace resurgir
contigo en la batalla de la vida,
mientras un mar de plata nos contiene.
Me susurras palabras
en el abismo eterno de las horas.
Un animal de noche nos contempla,
pero esta soledad tan infinita
nos pide entre los códigos obtener una runa
y perseguir sin tiempo nuestra unión.
Ana Muela Sopeña
AVANÇANT PER LA BOIRA
*
.....La vida és tan difícil que pensem en finals d'ombra. L'estrany lloc es fa volàtil, quan la veu d'un món inextinguible ens persegueix a la nit. Bandegem silencis amb la pell de les palpebres i tota la nostàlgia dels mesos es vessa als cúmuls sense pluja. Però sempre hi ha inicis en abril, amb els ametlers blancs i els ocells que canten pel fet d'existir. Els nius van prenent la seua follia als paisatges nivis. I, en mirar els camins, amb els gats, ens veiem avançant per la boira, malgrat la foscor.
.....La vida és tan difícil que pensem en finals d'ombra. L'estrany lloc es fa volàtil, quan la veu d'un món inextinguible ens persegueix a la nit. Bandegem silencis amb la pell de les palpebres i tota la nostàlgia dels mesos es vessa als cúmuls sense pluja. Però sempre hi ha inicis en abril, amb els ametlers blancs i els ocells que canten pel fet d'existir. Els nius van prenent la seua follia als paisatges nivis. I, en mirar els camins, amb els gats, ens veiem avançant per la boira, malgrat la foscor.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
AVANZANDO POR LA NIEBLA
*
.....La vida es tan difícil que pensamos en finales de sombra. El extraño lugar se hace volátil, cuando la voz de un mundo inextinguible nos persigue en la noche. Desterramos silencios con la piel de los párpados y toda la nostalgia de los meses se derrama en los cúmulos sin lluvia. Pero siempre hay inicios en abril, con los almendros blancos y los pájaros que cantan por el hecho de existir. Los nidos van tomando su locura en los paisajes níveos. Y al mirar los caminos, con los gatos, nos vemos avanzando por la niebla, a pesar de lo oscuro.
*
*
Ana Muela Sopeña
*
*
*****
*
AVANZANDO POR LA NIEBLA
*
.....La vida es tan difícil que pensamos en finales de sombra. El extraño lugar se hace volátil, cuando la voz de un mundo inextinguible nos persigue en la noche. Desterramos silencios con la piel de los párpados y toda la nostalgia de los meses se derrama en los cúmulos sin lluvia. Pero siempre hay inicios en abril, con los almendros blancos y los pájaros que cantan por el hecho de existir. Los nidos van tomando su locura en los paisajes níveos. Y al mirar los caminos, con los gatos, nos vemos avanzando por la niebla, a pesar de lo oscuro.
*
*
Ana Muela Sopeña
PREGÀRIES AL VENT
*
Pregàries al vent
em porten al lloc dels oblits.
Allí a poc a poc em quede
dormida amb la son de la mort
i cavalque entre núvols
cap als precipicis de la ferida.
Invocació al alba,
mentre el temps s'abisma amb la pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PLEGARIAS EN EL VIENTO
Plegarias en el viento
me llevan al lugar de los olvidos.
Allí me voy quedando
dormida con el sueño de la muerte
y cabalgo entre nubes
hacia los precipicios de la herida.
Invocación al alba,
mientras se abisma el tiempo con la lluvia.
Ana Muela Sopeña
Pregàries al vent
em porten al lloc dels oblits.
Allí a poc a poc em quede
dormida amb la son de la mort
i cavalque entre núvols
cap als precipicis de la ferida.
Invocació al alba,
mentre el temps s'abisma amb la pluja.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PLEGARIAS EN EL VIENTO
Plegarias en el viento
me llevan al lugar de los olvidos.
Allí me voy quedando
dormida con el sueño de la muerte
y cabalgo entre nubes
hacia los precipicios de la herida.
Invocación al alba,
mientras se abisma el tiempo con la lluvia.
Ana Muela Sopeña
SUBMERGIT
*
Un
parotet
submergit
en
l'aire.
Aplega
el
crepuscle.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SUMERGIDA
Una
libélula
sumergida
en
el
aire.
Llega
el
crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
Un
parotet
submergit
en
l'aire.
Aplega
el
crepuscle.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SUMERGIDA
Una
libélula
sumergida
en
el
aire.
Llega
el
crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
ABISME SUAU
*
La bellesa del món és la teua bellesa
i saben l'ombra els meus somnis de llum
en l'abisme suau de la meua pell.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ABISMO SUAVE
La belleza del mundo es tu belleza
y mis sueños de luz saben de sombra
en el abismo suave de mi piel.
Ana Muela Sopeña
La bellesa del món és la teua bellesa
i saben l'ombra els meus somnis de llum
en l'abisme suau de la meua pell.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ABISMO SUAVE
La belleza del mundo es tu belleza
y mis sueños de luz saben de sombra
en el abismo suave de mi piel.
Ana Muela Sopeña
AUM
*
El caos és territori de la deessa
on la veu de l'aire es fa verb
i la paraula "aum" defineix el món.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AUM
El caos es territorio de la diosa
donde la voz del aire se hace verbo
y la palabra "aum" define el mundo.
Ana Muela Sopeña
El caos és territori de la deessa
on la veu de l'aire es fa verb
i la paraula "aum" defineix el món.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AUM
El caos es territorio de la diosa
donde la voz del aire se hace verbo
y la palabra "aum" define el mundo.
Ana Muela Sopeña
A L'AGUAIT
*
A l'aguait d'un món de paper
amb paranys m'enjogasse i aigua
que brollen de la gruta de la vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A LA ESPERA
A la espera de un mundo de papel
me entretengo con trampas y con agua
que salen de la gruta de la vida.
Ana Muela Sopeña
A l'aguait d'un món de paper
amb paranys m'enjogasse i aigua
que brollen de la gruta de la vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A LA ESPERA
A la espera de un mundo de papel
me entretengo con trampas y con agua
que salen de la gruta de la vida.
Ana Muela Sopeña
LA BELLESA DE L'AIGUA
*
La bellesa de l'aigua
es vessa al cabal del matí
al sauló que busca l'arrel.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA BELLEZA DEL AGUA
La belleza del agua
se vierte en el caudal de la mañana
en la arena que busca la raíz.
Ana Muela Sopeña
La bellesa de l'aigua
es vessa al cabal del matí
al sauló que busca l'arrel.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA BELLEZA DEL AGUA
La belleza del agua
se vierte en el caudal de la mañana
en la arena que busca la raíz.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 14 d’abril de 2010
COMENÇA LA BATALLA
*
La batalla comença cada dia
quan observes la ratxa sideral
i mires a través d'aqueix cristall
i no sents en la pell clara cap guia.
Les hores no presenten sincronia
tan sols deixen entreveure el gris metall,
en la ciutat de l'oceà abissal
que fa sonar l'antiga melodia.
I et poses les botes de soldat,
per a eixir en aquest món a ple sol
i de nou ser home sense dolor.
I cavil·les, et creus abandonat,
però tot és alquímia al gresol
que s'orienta a l'espai creador.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA BATALLA COMIENZA
La batalla comienza cada día
cuando observas el aire sideral
y miras a través de ese cristal
sintiendo en tu piel clara que no hay guía.
Las horas no presentan sincronía
tan sólo dejan ver el gris metal,
en la ciudad de océano abisal
que hace sonar la antigua melodía.
Y te pones las botas de soldado,
para salir al mundo a pleno sol
y de nuevo ser hombre sin dolor.
Reflexionas, te crees abandonado,
pero todo es alquimia en el crisol
que se orienta al espacio creador.
Ana Muela Sopeña
La batalla comença cada dia
quan observes la ratxa sideral
i mires a través d'aqueix cristall
i no sents en la pell clara cap guia.
Les hores no presenten sincronia
tan sols deixen entreveure el gris metall,
en la ciutat de l'oceà abissal
que fa sonar l'antiga melodia.
I et poses les botes de soldat,
per a eixir en aquest món a ple sol
i de nou ser home sense dolor.
I cavil·les, et creus abandonat,
però tot és alquímia al gresol
que s'orienta a l'espai creador.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA BATALLA COMIENZA
La batalla comienza cada día
cuando observas el aire sideral
y miras a través de ese cristal
sintiendo en tu piel clara que no hay guía.
Las horas no presentan sincronía
tan sólo dejan ver el gris metal,
en la ciudad de océano abisal
que hace sonar la antigua melodía.
Y te pones las botas de soldado,
para salir al mundo a pleno sol
y de nuevo ser hombre sin dolor.
Reflexionas, te crees abandonado,
pero todo es alquimia en el crisol
que se orienta al espacio creador.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 13 d’abril de 2010
AL TEU COSTAT
*
Quan el món s'enderrocarà,
s'esvanirà la fam de les empremtes
i l'aire dels carrers es farà fred,
allí seré, estimat,
al teu costat en el besllum del teu reflex.
Quan tots se n'aniran
i et deixaran sense cel ni rels,
despullat en aquest món de coiots,
allí seré, estimat,
al teu costat en el temps de l'origen.
Quan ja la crisi serà col·lectiva
i menjucar serà una odissea,
allí seré, estimat,
al teu costat en l'ombra de bellesa.
Quan la mort complirà silenciosa
als espills d'arena àvids,
allí seré, estimat,
al teu costat oferint-te la vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A TU LADO
Cuando el mundo se derrumbe,
se desvanezca el hambre de las huellas
y el aire de las calles sea frío,
allí estaré, amor,
a tu lado en la luz de tu reflejo.
Cuando todos se vayan
y te dejen sin cielo ni raíces,
desnudo en este mundo de coyotes,
allí estaré, amor,
a tu lado en el tiempo del origen.
Cuando la crisis sea colectiva
y comer sea una odisea,
allí estaré, amor,
a tu lado en la sombra de belleza.
Cuando la muerte llegue silenciosa
en los espejos ávidos de arena,
allí estaré, amor,
a tu lado brindándote la vida.
Ana Muela Sopeña
Quan el món s'enderrocarà,
s'esvanirà la fam de les empremtes
i l'aire dels carrers es farà fred,
allí seré, estimat,
al teu costat en el besllum del teu reflex.
Quan tots se n'aniran
i et deixaran sense cel ni rels,
despullat en aquest món de coiots,
allí seré, estimat,
al teu costat en el temps de l'origen.
Quan ja la crisi serà col·lectiva
i menjucar serà una odissea,
allí seré, estimat,
al teu costat en l'ombra de bellesa.
Quan la mort complirà silenciosa
als espills d'arena àvids,
allí seré, estimat,
al teu costat oferint-te la vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A TU LADO
Cuando el mundo se derrumbe,
se desvanezca el hambre de las huellas
y el aire de las calles sea frío,
allí estaré, amor,
a tu lado en la luz de tu reflejo.
Cuando todos se vayan
y te dejen sin cielo ni raíces,
desnudo en este mundo de coyotes,
allí estaré, amor,
a tu lado en el tiempo del origen.
Cuando la crisis sea colectiva
y comer sea una odisea,
allí estaré, amor,
a tu lado en la sombra de belleza.
Cuando la muerte llegue silenciosa
en los espejos ávidos de arena,
allí estaré, amor,
a tu lado brindándote la vida.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 11 d’abril de 2010
LES CICATRIUS DE LA PEDRA
*
El mar s'alça amb urpes de lleó
sobre les cicatrius de la pedra.
Experimente en tu un trauma de llobet
que li mormola a la vida
la injustícia de tot...
El riu es guareix entre les ombres
jugant amb un ocell d'aigua.
La teua ràbia no s'esgota,
es multiplica en frases estranyíssimes.
Abraça'm sense hores
davall del foc del món primigeni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CICATRICES DE LA PIEDRA
El mar se alza con garras de león
sobre las cicatrices de la piedra.
Experimento en ti un trauma de lobezno
que susurra a la vida
la injusticia de todo...
El río se guarece entre las sombras
jugando con un pájaro de agua.
Tu rabia no se agota,
se multiplica en frases muy extrañas.
Abrázame sin horas
bajo el fuego del mundo primigenio.
Ana Muela Sopeña
El mar s'alça amb urpes de lleó
sobre les cicatrius de la pedra.
Experimente en tu un trauma de llobet
que li mormola a la vida
la injustícia de tot...
El riu es guareix entre les ombres
jugant amb un ocell d'aigua.
La teua ràbia no s'esgota,
es multiplica en frases estranyíssimes.
Abraça'm sense hores
davall del foc del món primigeni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CICATRICES DE LA PIEDRA
El mar se alza con garras de león
sobre las cicatrices de la piedra.
Experimento en ti un trauma de lobezno
que susurra a la vida
la injusticia de todo...
El río se guarece entre las sombras
jugando con un pájaro de agua.
Tu rabia no se agota,
se multiplica en frases muy extrañas.
Abrázame sin horas
bajo el fuego del mundo primigenio.
Ana Muela Sopeña
ABRAÇA'M
*
En l'espai càlid
abraça'm sense temps.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ABRÁZAME
En el espacio cálido
abrázame sin tiempo.
Ana Muela Sopeña
En l'espai càlid
abraça'm sense temps.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ABRÁZAME
En el espacio cálido
abrázame sin tiempo.
Ana Muela Sopeña
CADA VOLTA QUE ET SENT
*
Com no voler-te
si la meua ànima s'ompli de tu
cada volta que et sent.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CADA VEZ QUE TE ESCUCHO
Cómo no quererte
si mi alma se llena de ti
cada vez que te escucho.
Ana Muela Sopeña
Com no voler-te
si la meua ànima s'ompli de tu
cada volta que et sent.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CADA VEZ QUE TE ESCUCHO
Cómo no quererte
si mi alma se llena de ti
cada vez que te escucho.
Ana Muela Sopeña
MAI NO PODRÉ
*
Mai
no
podré
fer-te
mal.
Ningú
no
et
ferirà
en
la
meua
presència.
Res
no
pertorbarà
el
teu
somni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUNCA PODRÉ
Nunca
podré
hacerte
daño.
Nadie
te
herirá
en
mi
presencia.
Nada
perturbará
tu
sueño.
Ana Muela Sopeña
Mai
no
podré
fer-te
mal.
Ningú
no
et
ferirà
en
la
meua
presència.
Res
no
pertorbarà
el
teu
somni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUNCA PODRÉ
Nunca
podré
hacerte
daño.
Nadie
te
herirá
en
mi
presencia.
Nada
perturbará
tu
sueño.
Ana Muela Sopeña
LLUM A LA TEUA PELL
*
A Gustavo
Travessa la terra
Una nímfula crisàlide
Llum teua a la pell.
La papalloneta
als meus ullets de gatassa.
Ombriua de l'aigua.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LUZ EN TU PIEL
A Gustavo
Una crisálida
atraviesa la Tierra.
Luz en tu piel.
La mariposa
en mis ojos de gata.
Sombra del agua.
Ana Muela Sopeña
A Gustavo
Travessa la terra
Una nímfula crisàlide
Llum teua a la pell.
La papalloneta
als meus ullets de gatassa.
Ombriua de l'aigua.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LUZ EN TU PIEL
A Gustavo
Una crisálida
atraviesa la Tierra.
Luz en tu piel.
La mariposa
en mis ojos de gata.
Sombra del agua.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 7 d’abril de 2010
ELS NOSTRES NOMS
*
L'amor que ens uneix
es vessa amb pluja suau i càlida,
en la nit secreta de la vila oculta.
La meua pell et somia
sempre en el silenci,
per l'abís de la ferida.
La teua llum és territori dels llops
en l'ombra que empara els nostres noms.
Un conjur de besos
els nostres llavis acosta
al sortilegi blanc del plaer.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUESTROS NOMBRES
El amor que nos une
se derrama con lluvia suave y cálida,
en la noche secreta
de la ciudad oculta.
Mi piel te sueña siempre en el silencio,
por el abismo de la herida.
Tu luz es territorio de los lobos
en la sombra que ampara nuestros nombres.
Un conjuro de besos
acerca nuestros labios
al sortilegio blanco del placer.
Ana Muela Sopeña
L'amor que ens uneix
es vessa amb pluja suau i càlida,
en la nit secreta de la vila oculta.
La meua pell et somia
sempre en el silenci,
per l'abís de la ferida.
La teua llum és territori dels llops
en l'ombra que empara els nostres noms.
Un conjur de besos
els nostres llavis acosta
al sortilegi blanc del plaer.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUESTROS NOMBRES
El amor que nos une
se derrama con lluvia suave y cálida,
en la noche secreta
de la ciudad oculta.
Mi piel te sueña siempre en el silencio,
por el abismo de la herida.
Tu luz es territorio de los lobos
en la sombra que ampara nuestros nombres.
Un conjuro de besos
acerca nuestros labios
al sortilegio blanco del placer.
Ana Muela Sopeña
UNA LLUNA CONTEMPLA LES VISIONS
*
Una lluna contempla les visions
i de l'amor el mite al seu cau,
en l'obert entrefosc de les hores
de la nit closa i melangiosa.
Des del tren s'albiren els crepuscles
en el fum que assalta els rails,
amb llaços de nostàlgia sobre el somni
i la humitat buscant traces càlides.
Un vagó enmig de la calitja em recorda
la pell amb la disfressa dels dies,
amb els ulls avisats de l'abisme.
Un núvol viatger, desorientat,
s'enjogassa amb pluja, sense arrels,
i les ninetes embriagues de l'espai.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA LUNA CONTEMPLA LAS VISIONES
Una luna contempla las visiones
y el mito del amor en su guarida,
en la penumbra abierta de las horas
de la noche cerrada y melancólica.
Desde el tren se divisan los crepúsculos
en el humo que asalta los raíles,
con lazos de nostalgia sobre el sueño
y la humedad buscando huellas cálidas.
Un vagón me recuerda entre la bruma
la piel enmascarada de los días,
con los ojos atentos del abismo.
Una nube viajera y despistada
se entretiene con lluvia, sin raíces,
y las pupilas ebrias del espacio.
Ana Muela Sopeña
Una lluna contempla les visions
i de l'amor el mite al seu cau,
en l'obert entrefosc de les hores
de la nit closa i melangiosa.
Des del tren s'albiren els crepuscles
en el fum que assalta els rails,
amb llaços de nostàlgia sobre el somni
i la humitat buscant traces càlides.
Un vagó enmig de la calitja em recorda
la pell amb la disfressa dels dies,
amb els ulls avisats de l'abisme.
Un núvol viatger, desorientat,
s'enjogassa amb pluja, sense arrels,
i les ninetes embriagues de l'espai.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UNA LUNA CONTEMPLA LAS VISIONES
Una luna contempla las visiones
y el mito del amor en su guarida,
en la penumbra abierta de las horas
de la noche cerrada y melancólica.
Desde el tren se divisan los crepúsculos
en el humo que asalta los raíles,
con lazos de nostalgia sobre el sueño
y la humedad buscando huellas cálidas.
Un vagón me recuerda entre la bruma
la piel enmascarada de los días,
con los ojos atentos del abismo.
Una nube viajera y despistada
se entretiene con lluvia, sin raíces,
y las pupilas ebrias del espacio.
Ana Muela Sopeña
MIRADA ESPAORDIDA
*
Tot ho contemples
amb la mirada espaordida de la infància.
Oblides la llinda de les històries,
acudeixes a l'instant de la boira
on el passat resguarda els seus anhels.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MIRADA ASUSTADA
Contemplas todo
con la mirada asustada de la infancia.
Olvidas el umbral de las historias,
acudes al instante de la niebla
donde el pasado guarda sus anhelos.
Ana Muela Sopeña
Tot ho contemples
amb la mirada espaordida de la infància.
Oblides la llinda de les històries,
acudeixes a l'instant de la boira
on el passat resguarda els seus anhels.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MIRADA ASUSTADA
Contemplas todo
con la mirada asustada de la infancia.
Olvidas el umbral de las historias,
acudes al instante de la niebla
donde el pasado guarda sus anhelos.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 4 d’abril de 2010
LA NIT ENS INVENTA
*
En la pluja la nit ens inventa
per la ciutat a les fosques.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA NOCHE NOS INVENTA
En la lluvia la noche nos inventa
por la ciudad en sombra.
Ana Muela Sopeña
En la pluja la nit ens inventa
per la ciutat a les fosques.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA NOCHE NOS INVENTA
En la lluvia la noche nos inventa
por la ciudad en sombra.
Ana Muela Sopeña
divendres, 2 d’abril de 2010
PER LA CIUTAT DORMIDA
*
Camine lentament
per la ciutat dormida
i veig els carrers grisos
consagrats al món de l'absència.
Les llums, ai, de les cases
em recorden que tot és un teatre,
enmig de les veus de la primera vegada.
Em fixe en parpelleigs
que ixen dels bars,
els borratxos que vagaregen
solitaris i sense rumb.
Una dona es deté
i mira les voreres,
sembla que el silenci li fa senyals.
Enceta la seua anadura de l'oblit
en portalons d'ombra, on la veu no arriba.
Se'n va sense les seues traces
cap a estranys llocs de la ciutat dormida
i comença somnàmbula
la ruta del present, amb una altra identitat...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
POR LA CIUDAD DORMIDA
Camino lentamente
por la ciudad dormida
y veo calles grises
consagradas al mundo de la ausencia.
Las luces de las casas
me recuerdan que todo es un teatro,
en medio de las voces de la primera vez.
Me fijo en parpadeos
que salen de los bares,
los borrachos que vagan solitarios, sin rumbo.
Una mujer se para
y mira las aceras,
parece que el silencio le hace señas.
Inicia su andadura del olvido
en portales de sombra, donde la voz no llega.
Se marcha sin sus huellas
hacia extraños lugares de la ciudad dormida
y sonámbula empieza
la ruta del presente, con otra identidad...
Ana Muela Sopeña
Camine lentament
per la ciutat dormida
i veig els carrers grisos
consagrats al món de l'absència.
Les llums, ai, de les cases
em recorden que tot és un teatre,
enmig de les veus de la primera vegada.
Em fixe en parpelleigs
que ixen dels bars,
els borratxos que vagaregen
solitaris i sense rumb.
Una dona es deté
i mira les voreres,
sembla que el silenci li fa senyals.
Enceta la seua anadura de l'oblit
en portalons d'ombra, on la veu no arriba.
Se'n va sense les seues traces
cap a estranys llocs de la ciutat dormida
i comença somnàmbula
la ruta del present, amb una altra identitat...
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
POR LA CIUDAD DORMIDA
Camino lentamente
por la ciudad dormida
y veo calles grises
consagradas al mundo de la ausencia.
Las luces de las casas
me recuerdan que todo es un teatro,
en medio de las voces de la primera vez.
Me fijo en parpadeos
que salen de los bares,
los borrachos que vagan solitarios, sin rumbo.
Una mujer se para
y mira las aceras,
parece que el silencio le hace señas.
Inicia su andadura del olvido
en portales de sombra, donde la voz no llega.
Se marcha sin sus huellas
hacia extraños lugares de la ciudad dormida
y sonámbula empieza
la ruta del presente, con otra identidad...
Ana Muela Sopeña
TOTES LES MÀSCARES
*
La mort em llevà totes les màscares,
m'arrabassà el destí, l'esperança,
les oportunitats, la llum quàntica.
Ara només puc romandre nua
enmig de les ones de la vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TODAS LAS MÁSCARAS
La muerte me quitó todas las máscaras,
me arrebató el destino, la esperanza,
las oportunidades, la luz cuántica.
Ahora sólo puedo estar desnuda
en medio de las olas de la vida.
Ana Muela Sopeña
La mort em llevà totes les màscares,
m'arrabassà el destí, l'esperança,
les oportunitats, la llum quàntica.
Ara només puc romandre nua
enmig de les ones de la vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TODAS LAS MÁSCARAS
La muerte me quitó todas las máscaras,
me arrebató el destino, la esperanza,
las oportunidades, la luz cuántica.
Ahora sólo puedo estar desnuda
en medio de las olas de la vida.
Ana Muela Sopeña
TEIXEIX, AMB SÍL·LABES, ALBES
*
A Pere Bessó, aliat en la paraula
Deslliura'm una metàfora
que s'entrellace en el vent,
per besllumenar els mons
somorgullats en el vers.
Teixeix, amb síl·labes, albes
ja consagrades als verbs,
on una estrella somriga
a la bellesa del cel.
Amalgama als teus poemes
jeroglífics, reverbers,
on tots dos poder trobar
el ver instintiu dels gels.
Cavalca en lletres amb ales
tant i mentre escrius a un elf
i t'endinses en un bosc:
nimfes, ginebres, follets.
Aterra, ai, en les vocals
que jauen sota el meu anhel
d'escodrinyar llum en l'ombra,
somiar sens por carrers.
Dóna'm dolces consonants,
per tal que brillen els besos
dels que vulguen estimar-se
al bell mig dels arbres morts.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TEJE, CON SÍLABAS, ALBAS
A Pere Bessó, aliado en la palabra
Entrégame una metáfora
que se entrelace en el viento,
para vislumbrar los mundos
sumergidos en el verso.
Teje, con sílabas, albas
consagradas a los verbos,
donde una estrella sonría
a la belleza del cielo.
Amalgama en tus poemas
jeroglíficos y ecos,
donde poder encontrar
el instinto de los hielos.
Cabalga en letras con alas
mientras escribes a un elfo
y te adentras en un bosque
de ninfas, duendes y enebros.
Aterriza en las vocales
que yacen bajo mi anhelo
de buscar luz en la sombra
y soñar calles sin miedo.
Dame dulces consonantes,
para que brillen los besos
de los que quieran amarse
entre los árboles muertos.
Ana Muela Sopeña
A Pere Bessó, aliat en la paraula
Deslliura'm una metàfora
que s'entrellace en el vent,
per besllumenar els mons
somorgullats en el vers.
Teixeix, amb síl·labes, albes
ja consagrades als verbs,
on una estrella somriga
a la bellesa del cel.
Amalgama als teus poemes
jeroglífics, reverbers,
on tots dos poder trobar
el ver instintiu dels gels.
Cavalca en lletres amb ales
tant i mentre escrius a un elf
i t'endinses en un bosc:
nimfes, ginebres, follets.
Aterra, ai, en les vocals
que jauen sota el meu anhel
d'escodrinyar llum en l'ombra,
somiar sens por carrers.
Dóna'm dolces consonants,
per tal que brillen els besos
dels que vulguen estimar-se
al bell mig dels arbres morts.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TEJE, CON SÍLABAS, ALBAS
A Pere Bessó, aliado en la palabra
Entrégame una metáfora
que se entrelace en el viento,
para vislumbrar los mundos
sumergidos en el verso.
Teje, con sílabas, albas
consagradas a los verbos,
donde una estrella sonría
a la belleza del cielo.
Amalgama en tus poemas
jeroglíficos y ecos,
donde poder encontrar
el instinto de los hielos.
Cabalga en letras con alas
mientras escribes a un elfo
y te adentras en un bosque
de ninfas, duendes y enebros.
Aterriza en las vocales
que yacen bajo mi anhelo
de buscar luz en la sombra
y soñar calles sin miedo.
Dame dulces consonantes,
para que brillen los besos
de los que quieran amarse
entre los árboles muertos.
Ana Muela Sopeña
EM PREGUNTE SI LA NIT
*
A voltes em pregunte si la nit
contemplarà la meua llum
amb el seu ull secret.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ME PREGUNTO SI LA NOCHE
A veces me pregunto si la noche
contemplará mi luz
con su ojo secreto.
Ana Muela Sopeña
A voltes em pregunte si la nit
contemplarà la meua llum
amb el seu ull secret.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ME PREGUNTO SI LA NOCHE
A veces me pregunto si la noche
contemplará mi luz
con su ojo secreto.
Ana Muela Sopeña
ELS ARBRES CONTEMPLEN
*
Els arbres contemplen
el crepuscle i ploren
la distància
de la lluna
en conéixer que la nit
és aliada del món
de l'abisme.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS ÁRBOLES CONTEMPLAN
Los árboles contemplan el crepúsculo
y lloran la distancia de la luna
sabiendo que la noche
es aliada del mundo del abismo.
Ana Muela Sopeña
Els arbres contemplen
el crepuscle i ploren
la distància
de la lluna
en conéixer que la nit
és aliada del món
de l'abisme.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LOS ÁRBOLES CONTEMPLAN
Los árboles contemplan el crepúsculo
y lloran la distancia de la luna
sabiendo que la noche
es aliada del mundo del abismo.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
