dimarts, 13 d’abril de 2010

AL TEU COSTAT

*
Quan el món s'enderrocarà,
s'esvanirà la fam de les empremtes
i l'aire dels carrers es farà fred,
allí seré, estimat,
al teu costat en el besllum del teu reflex.

Quan tots se n'aniran
i et deixaran sense cel ni rels,
despullat en aquest món de coiots,
allí seré, estimat,
al teu costat en el temps de l'origen.

Quan ja la crisi serà col·lectiva
i menjucar serà una odissea,
allí seré, estimat,
al teu costat en l'ombra de bellesa.

Quan la mort complirà silenciosa
als espills d'arena àvids,
allí seré, estimat,
al teu costat oferint-te la vida.



Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A TU LADO

Cuando el mundo se derrumbe,
se desvanezca el hambre de las huellas
y el aire de las calles sea frío,
allí estaré, amor,
a tu lado en la luz de tu reflejo.

Cuando todos se vayan
y te dejen sin cielo ni raíces,
desnudo en este mundo de coyotes,
allí estaré, amor,
a tu lado en el tiempo del origen.

Cuando la crisis sea colectiva
y comer sea una odisea,
allí estaré, amor,
a tu lado en la sombra de belleza.

Cuando la muerte llegue silenciosa
en los espejos ávidos de arena,
allí estaré, amor,
a tu lado brindándote la vida.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada