*
Quan el món s'enderrocarà,
s'esvanirà la fam de les empremtes
i l'aire dels carrers es farà fred,
allí seré, estimat,
al teu costat en el besllum del teu reflex.
Quan tots se n'aniran
i et deixaran sense cel ni rels,
despullat en aquest món de coiots,
allí seré, estimat,
al teu costat en el temps de l'origen.
Quan ja la crisi serà col·lectiva
i menjucar serà una odissea,
allí seré, estimat,
al teu costat en l'ombra de bellesa.
Quan la mort complirà silenciosa
als espills d'arena àvids,
allí seré, estimat,
al teu costat oferint-te la vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A TU LADO
Cuando el mundo se derrumbe,
se desvanezca el hambre de las huellas
y el aire de las calles sea frío,
allí estaré, amor,
a tu lado en la luz de tu reflejo.
Cuando todos se vayan
y te dejen sin cielo ni raíces,
desnudo en este mundo de coyotes,
allí estaré, amor,
a tu lado en el tiempo del origen.
Cuando la crisis sea colectiva
y comer sea una odisea,
allí estaré, amor,
a tu lado en la sombra de belleza.
Cuando la muerte llegue silenciosa
en los espejos ávidos de arena,
allí estaré, amor,
a tu lado brindándote la vida.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 13 d’abril de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada