*
Apunts de fusta
en la pell de l'exili,
dolça com l'hivern als cristalls.
La tinta solitària
lúdica entre l'ocult fang fred,
capaç de sentir por entre les roses.
Un duc en la distància
amb la lluna se'n va cap al seu cau.
De bon començament l'instint ens sobta,
però de seguida les rutes es fan fàcils.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
APUNTES DE MADERA
Apuntes de madera
en la piel del exilio,
suave como el invierno en los cristales.
La tinta solitaria
lúdica entre el oculto barro frío,
capaz de sentir miedo entre las rosas.
Un búho en la distancia
con la luna se va hacia su guarida.
Al principio el instinto sobrecoge,
pero luego las rutas se hacen fáciles.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada