dijous, 22 d’abril de 2010

AVANÇANT PER LA BOIRA

*
.....La vida és tan difícil que pensem en finals d'ombra. L'estrany lloc es fa volàtil, quan la veu d'un món inextinguible ens persegueix a la nit. Bandegem silencis amb la pell de les palpebres i tota la nostàlgia dels mesos es vessa als cúmuls sense pluja. Però sempre hi ha inicis en abril, amb els ametlers blancs i els ocells que canten pel fet d'existir. Els nius van prenent la seua follia als paisatges nivis. I, en mirar els camins, amb els gats, ens veiem avançant per la boira, malgrat la foscor.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
AVANZANDO POR LA NIEBLA
*
.....La vida es tan difícil que pensamos en finales de sombra. El extraño lugar se hace volátil, cuando la voz de un mundo inextinguible nos persigue en la noche. Desterramos silencios con la piel de los párpados y toda la nostalgia de los meses se derrama en los cúmulos sin lluvia. Pero siempre hay inicios en abril, con los almendros blancos y los pájaros que cantan por el hecho de existir. Los nidos van tomando su locura en los paisajes níveos. Y al mirar los caminos, con los gatos, nos vemos avanzando por la niebla, a pesar de lo oscuro.
*
*
Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada