*
El mar s'alça amb urpes de lleó
sobre les cicatrius de la pedra.
Experimente en tu un trauma de llobet
que li mormola a la vida
la injustícia de tot...
El riu es guareix entre les ombres
jugant amb un ocell d'aigua.
La teua ràbia no s'esgota,
es multiplica en frases estranyíssimes.
Abraça'm sense hores
davall del foc del món primigeni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
CICATRICES DE LA PIEDRA
El mar se alza con garras de león
sobre las cicatrices de la piedra.
Experimento en ti un trauma de lobezno
que susurra a la vida
la injusticia de todo...
El río se guarece entre las sombras
jugando con un pájaro de agua.
Tu rabia no se agota,
se multiplica en frases muy extrañas.
Abrázame sin horas
bajo el fuego del mundo primigenio.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada