dimarts, 27 d’abril de 2010

NIU

*
Ombra del món
en l'abisme estret de les hores,
mentre contemple gotes als cristalls.

Els sons se m'obrin
a la melancolia de la Terra
i fan l'esbós en la seua ferida
del guariment antic i primigeni.

Veus ancestrals
d'aquells que se n'anaren
es barallen amb sorolls dels carrers
i la música tova del silenci.

En la respiració habita el niu
del punt d'origen
que als vòrtexs de la llum
activa en universos paral·lels
codis de canvi.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NIDO

Sombra del mundo
en el abismo estrecho de las horas,
mientras contemplo gotas
en los cristales.

Los sonidos se abren
a la melancolía de la Tierra
y esbozan en su herida
la curación antigua y primigenia.

Las voces ancestrales
de aquéllos que se fueron
se mezclan con los ruidos de las calles
y la música suave
del silencio.

En la respiración habita el nido
del punto del origen
que en vórtices de luz
activa en universos paralelos
los códigos del cambio.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada