divendres, 2 d’abril de 2010

PER LA CIUTAT DORMIDA

*
Camine lentament
per la ciutat dormida
i veig els carrers grisos
consagrats al món de l'absència.

Les llums, ai, de les cases
em recorden que tot és un teatre,
enmig de les veus de la primera vegada.

Em fixe en parpelleigs
que ixen dels bars,
els borratxos que vagaregen
solitaris i sense rumb.

Una dona es deté
i mira les voreres,
sembla que el silenci li fa senyals.

Enceta la seua anadura de l'oblit
en portalons d'ombra, on la veu no arriba.

Se'n va sense les seues traces
cap a estranys llocs de la ciutat dormida
i comença somnàmbula
la ruta del present, amb una altra identitat...


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

POR LA CIUDAD DORMIDA

Camino lentamente
por la ciudad dormida
y veo calles grises
consagradas al mundo de la ausencia.

Las luces de las casas
me recuerdan que todo es un teatro,
en medio de las voces de la primera vez.

Me fijo en parpadeos
que salen de los bares,
los borrachos que vagan solitarios, sin rumbo.

Una mujer se para
y mira las aceras,
parece que el silencio le hace señas.

Inicia su andadura del olvido
en portales de sombra, donde la voz no llega.

Se marcha sin sus huellas
hacia extraños lugares de la ciudad dormida
y sonámbula empieza
la ruta del presente, con otra identidad...


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada