divendres, 2 d’abril de 2010

TEIXEIX, AMB SÍL·LABES, ALBES

*
A Pere Bessó, aliat en la paraula

Deslliura'm una metàfora
que s'entrellace en el vent,
per besllumenar els mons
somorgullats en el vers.
Teixeix, amb síl·labes, albes
ja consagrades als verbs,
on una estrella somriga
a la bellesa del cel.
Amalgama als teus poemes
jeroglífics, reverbers,
on tots dos poder trobar
el ver instintiu dels gels.
Cavalca en lletres amb ales
tant i mentre escrius a un elf
i t'endinses en un bosc:
nimfes, ginebres, follets.
Aterra, ai, en les vocals
que jauen sota el meu anhel
d'escodrinyar llum en l'ombra,
somiar sens por carrers.
Dóna'm dolces consonants,
per tal que brillen els besos
dels que vulguen estimar-se
al bell mig dels arbres morts.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TEJE, CON SÍLABAS, ALBAS

A Pere Bessó, aliado en la palabra

Entrégame una metáfora
que se entrelace en el viento,
para vislumbrar los mundos
sumergidos en el verso.
Teje, con sílabas, albas
consagradas a los verbos,
donde una estrella sonría
a la belleza del cielo.
Amalgama en tus poemas
jeroglíficos y ecos,
donde poder encontrar
el instinto de los hielos.
Cabalga en letras con alas
mientras escribes a un elfo
y te adentras en un bosque
de ninfas, duendes y enebros.
Aterriza en las vocales
que yacen bajo mi anhelo
de buscar luz en la sombra
y soñar calles sin miedo.
Dame dulces consonantes,
para que brillen los besos
de los que quieran amarse
entre los árboles muertos.


Ana Muela Sopeña

2 comentaris:

  1. Hola Ana.
    Llegir aquest poema és com endinsar-se dintre d´un somni.
    Un somni que dibuixes molt bé amb els teus versos.
    un plaer de lectura.
    Felicitats a tu poeta i al traductor.

    Un abraçada.

    Joan

    ResponElimina
  2. Gràcies, Tristany. M'alegra molt que el poema i la seua traducció t'hagen agradat.

    Pere sempre broda les traduccions, és un mestre.

    Una abraçada
    Ana

    ResponElimina