dimecres, 7 d’abril de 2010

UNA LLUNA CONTEMPLA LES VISIONS

*
Una lluna contempla les visions
i de l'amor el mite al seu cau,
en l'obert entrefosc de les hores
de la nit closa i melangiosa.

Des del tren s'albiren els crepuscles
en el fum que assalta els rails,
amb llaços de nostàlgia sobre el somni
i la humitat buscant traces càlides.

Un vagó enmig de la calitja em recorda
la pell amb la disfressa dels dies,
amb els ulls avisats de l'abisme.

Un núvol viatger, desorientat,
s'enjogassa amb pluja, sense arrels,
i les ninetes embriagues de l'espai.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA LUNA CONTEMPLA LAS VISIONES

Una luna contempla las visiones
y el mito del amor en su guarida,
en la penumbra abierta de las horas
de la noche cerrada y melancólica.

Desde el tren se divisan los crepúsculos
en el humo que asalta los raíles,
con lazos de nostalgia sobre el sueño
y la humedad buscando huellas cálidas.

Un vagón me recuerda entre la bruma
la piel enmascarada de los días,
con los ojos atentos del abismo.

Una nube viajera y despistada
se entretiene con lluvia, sin raíces,
y las pupilas ebrias del espacio.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada