LA VIDA ÉS UN INSTANT

*
A Julián Borao

Només un instant és la vida.
El temps és ben fugaç, bé que ho sabem.

Expressem ara allò que importa,
ans que les ombres no ens envolten.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA VIDA ES UN INSTANTE

A Julián Borao

La vida es un instante, nada más.
El tiempo es muy fugaz y lo sabemos.

Expresemos ahora lo que importa,
antes de que las sombras nos envuelvan.


Ana Muela Sopeña

MÓN SILENCIÓS

*
Un món silenciós
entrelluca per l'alba de les flors
mentre el sol lliura les seues pregàries.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MUNDO SILENCIOSO

Un mundo silencioso
asoma por el alba de las flores
mientras el sol entrega sus plegarias.


Ana Muela Sopeña

LLUM EN LA FERIDA

*
Llum en la ferida
en la penombra de l'aigua.
A la nit gelada.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ EN LA HERIDA

Luz en la herida
en la sombra del agua.
La noche helada.


Ana Muela Sopeña

ARIADNA ES CONFESSA

*
Ariadna es confessa
en tobogans blancs de silenci,
com una enamorada de l'espill.

Es fixa somnàmbula en l'entrellum
i baixa l'escala de l'ombra
on verge rep un iceberg.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ARIADNA SE CONFIESA

Ariadna se confiesa
en toboganes blancos de silencio,
como una enamorada del espejo.

Sonámbula se fija en el crepúsculo
y baja la escalera de la sombra
donde virgen recibe a un iceberg.


Ana Muela Sopeña

NOCTÀMBULS

*
La tristesa és un lloc de trobada,
on els noctàmbuls es miren
i no es veuen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

NOCTÁMBULOS

La tristeza es un lugar de encuentro,
donde los noctámbulos se miran
y no se ven.


Ana Muela Sopeña

SI EM TROBES

*
Si em trobes a la nit vora del teu mar
regala'm les estrelles xopades de sal.
Si m'abandone al teu món saturat d'atzar
mai no oblides que et pense en l'espai abissal.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SI ME ENCUENTRAS

Si me encuentras a la noche en la orilla de tu mar
regálame las estrellas impregnadas con la sal.
Si me abandono a tu mundo saturado del azar
no olvides que yo te pienso en el espacio abisal.


Ana Muela Sopeña

FILS INVISIBLES

*
A través de l'oceà t'escolte
en aqueixa immensitat de la galàxia
que amb fils invisibles ens uneix.

Una estrella ens parla en el silenci
i la meua pell et persegueix sense ferides
en un gesmil estimat pels símbols.

Somiegem els mons de l'amor
en l'antiga meditació del cosmos.

Sense nus ni temors em recordes,
et visualitze blau, ple de mar.

Les teues paraules són màgia subterrània
al recer blanc del meu ventre.

Les meues síl·labes et freguen melangioses
i permeten les visions de l'espill,
on l'aigua et conté sense ombra
en les grutes recòndites de la vida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HILOS INVISIBLES

A través del océano te escucho
en esa inmensidad de la galaxia
que nos une con hilos invisibles.

Una estrella nos habla en el silencio
y mi piel te persigue sin heridas
en un jazmín amado por los símbolos.

Ensoñamos los mundos del amor
en la meditación antigua y cósmica.

Me recuerdas sin nudos ni temores,
te visualizo azul, lleno de mar.

Tus palabras son magia subterránea
en la guarida blanca de mi vientre.

Mis sílabas te rozan melancólicas
y permiten visiones del espejo,
donde el agua sin sombra te contiene
en las grutas secretas de la vida.


Ana Muela Sopeña

CARAGOLES DORMIDES

*
.....Caragoles dormides em recorden el silenci del món enmig de la sorra. Passege per la platja, sense història, abandone les pedres en l'aigua i permet a la meua pell la immensitat de l'atzar adherit a la bellesa.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****
*
CARACOLAS DORMIDAS

.....Caracolas dormidas me recuerdan el silencio del mundo entre la arena. Paseo por la playa, sin historia, abandono las piedras en el agua y permito a mi piel la inmensidad del azar adherido a la belleza.
*
*
Ana Muela Sopeña

OMBRA DE TU

*
Arrel de les aigües
en la penombra de tu.
Ai, bellesa en flor.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOMBRA DE TI

Raíz del agua
en la sombra de ti.
Belleza en flor.


Ana Muela Sopeña

LLUM DAMUNT DE PÈTALS

*
Llum
damunt
de pètals,
primavera
endormiscada.
Mai
no
m'oblides.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUZ SOBRE PÉTALOS

Luz
sobre
pétalos,
primavera
dormida.
Nunca
me
olvides.


Ana Muela Sopeña

LA LLUNA ET XIUXIUEJA

*
A Carmen Parra, Feliç Aniversari

La lluna et mussita bells versos
a l'oïda del món,
i viatger un núvol es delata
com de l'ànima amiga en la distància.

Al bell mig de la guerra
les batalles et van fent forta,
per a suportar qualsevol obstacle
amb la llum que encén els abismes.

Del vents la intuició et fa ser
una dona de l'aigua
silenciosa
que s'acamina a la màgia de la vida,
per a somiejar que tot és paradís.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LA LUNA TE SUSURRA

A Carmen Parra, Feliz Cumpleaños

La luna te susurra bellos versos
al oído del mundo,
y una nube viajera se delata
como amiga del alma en la distancia.

En medio de la guerra
las batallas te van haciendo fuerte,
para sobrellevar cualquier obstáculo
con la luz que ilumina los abismos.

La intuición de los vientos te hace ser
una mujer del agua
silenciosa
que camina en la magia de la vida,
para soñar que todo es paraíso.


Ana Muela Sopeña

SUBLIMACIÓ

*
Una
lluerna
en
la
màgia
de
l'aire.
Sublimació.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SUBLIMACIÓN

Una
luciérnaga
en
la
magia
del
aire.
Sublimación.


Ana Muela Sopeña

CARAVANA DE VISIONS

*
.....La noia en la riba de la platja mirà la llum rogenca del crepuscle i recordà els dies compartits amb aquell estranger misteriós. Somrigué mentre una caragola es despertava tranquil·la del seu somni. En les seues mans prengué l'arena càlida i soterrà el seu secret sota clau en l'oblidada roca de l'amor. Continuà amb el seu passeig solitari, cap enlloc, mentre el sol ponent s'amagava en una caravana de visions.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*

*

*****
*
CARAVANA DE VISIONES

*
.....La muchacha en la orilla de la playa miró la luz rojiza del crepúsculo y recordó los días compartidos con aquel extranjero misterioso. Sonrió mientras una caracola se despertó tranquila de su sueño. En sus manos tomó la arena cálida y enterró su secreto bajo llave en la olvidada roca del amor. Siguió con su paseo solitario, hacia ninguna parte, mientras el sol poniente se escondía en una caravana de visiones.
*
*
Ana Muela Sopeña

APÀTRIDA XIUXIUEJA

*
L'arbre del silenci
m'abriga amb les seues branques de nostàlgia
en la pluja que apàtrida xiuxiueja.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

APÁTRIDA SUSURRA

El árbol del silencio
me arropa con sus ramas de nostalgia
en la lluvia que apátrida susurra.


Ana Muela Sopeña

JA NO ARRIBEN TRENS

*
Plou
en l'estació buida.

Els darrers vagons ja no arriben,
els rails mullats es van esborrant
de la contemplació de la follia.

Les hores transcorren melangioses
i ja no arriben trens a aquest espai
de reflexió contínua.

Plou,
les gotes llisquen la seua humitat
pel meu cos felí.

Consulte els horaris d'arribades.
Fins dins d'anys
no arribaran els trens.

Tot és surrealista
en l'estació abandonada.

Nua em dispose
a viatjar en un tren d'anada i tornada,
però desconec l'eix del trajecte.

Plou
en l'estació buida.

Els trens ja no arriben
a aquesta ciutat que jau en la penombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

YA NO LLEGAN TRENES

Llueve
en la estación vacía.

Los últimos vagones ya no llegan,
los raíles mojados van borrándose
de la contemplación de la locura.

Las horas se suceden melancólicas
y ya no llegan trenes a este espacio
de reflexión continua.

Llueve,
las gotas deslizan su humedad
por mi cuerpo felino.

Consulto los horarios de llegadas.
Hasta dentro de años
no llegarán los trenes.

Todo es surrealista
en la estación abandonada.

Desnuda me dispongo
a viajar en un tren de ida y vuelta,
mas desconozco el eje del trayecto.

Llueve
en la estación vacía.

Los trenes ya no llegan
a esta ciudad que yace en la penumbra.


Ana Muela Sopeña

RUMB SOLITARI

*
El teu rumb solitari s'encamina
als antres que somien la ciutat.
Hi ha música de Sade
i un estranger beu una cervesa.

L'instint nocturn
es relaxa amb tasses de café
en atzucacs ebris de carícies.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RUMBO SOLITARIO

Tu rumbo solitario se encamina
a los antros que sueñan la ciudad.
Hay música de Sade
y un extranjero bebe una cerveza.

El instinto nocturno
se relaja con tazas de café
en callejones ebrios de caricias.


Ana Muela Sopeña

SAMBORI

*
El fullatge de la vida
a les ombres de l'espill
es detura en la bellesa
continguda en becadeta.
Les noies que vagaregen
a sambori juguen en els ecos
de la pluja entre les pedres
que als tolls són reflex.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RAYUELA

La hojarasca de la vida
en las sombras del espejo
se detiene en la belleza
contenida en semisueño.
Las muchachas que deambulan
juegan a rayuela en ecos
de la lluvia entre las piedras
que en los charcos son reflejo.


Ana Muela Sopeña

SORTILEGI DE LUXÚRIA

*
Em fregaràs entre llençols d'aigua
..........amb les teues mans de broma.
Et lliuraré l'instant lúdic,
enllà de l'ombra i de la ferida.

Et seduiré davall de la pluja,
.......en les rutes ignorades.
M'oferiràs la pell d'eben
en les vies de clepsidres.

Et banyaré amb les essències d'espígol
i et donaré massatge amb llirs de Cleopatra.

........................Amb les onze mareselves
.............pararé l'extracte del plaer,
per a gaudir nits salvatges.

Seràs el meu sortilegi
.......................de luxúria
en un temps
..................inventat
...................................per nosaltres.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SORTILEGIO DE LUJURIA

Me rozarás entre sábanas de agua
..........con tus manos de bruma.
Te entregaré el instante lúdico,
más allá de la sombra y de la herida.

Te seduciré bajo la lluvia,
.......en rutas ignoradas.
Me ofrecerás la piel de ébano
en vías de clepsidras.

Te bañaré con esencias de espliego
y te daré masaje con lirios de Cleopatra.

........................Con once madreselvas
.............prepararé el extracto del placer,
para disfrutar noches salvajes.

Serás mi sortilegio
.......................de lujuria
en un tiempo
..................inventado
...................................por nosotros.


Ana Muela Sopeña

TANT ROSSEGA EL SOL

*
Tant rossega el sol per la tristesa
com la lluna balla en l'alegria.
Els contraris s'ajunten als cels
com parella alquímica.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TANTO SE ARRASTRA EL SOL

Tanto se arrastra el sol por la tristeza
como la luna baila en la alegria.
Los contrarios se unen en los cielos
como pareja alquímica.


Ana Muela Sopeña

ALMESC I RIU

*
Malenconia en l'arbre nu. Un laberint.
Cristall d'ambre als teus ulls translúcids. Pluja en la meua pell.
Ets un faune abraçat al meu ventre. Temple sagrat.
Quan et mire l'espai es corba. És l'obsidiana.
Arriben els ocells que deserten de la fam. Nostàlgia i cel.
Xiu-xius d'aigua al cos del bosc. Suaus xiu-xius.
Contemple el món amb sons antics. Almesc i riu.
A les meues palpebres, els adverbis niuen. La vida continua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ALMIZCLE Y RÍO

Melancolía en el árbol desnudo. Un laberinto.
Cristal de ámbar en tus ojos traslúcidos. Lluvia en mi piel.
Eres un fauno abrazado a mi vientre. Templo sagrado.
Cuando te miro el espacio se curva. Es la obsidiana.
Llegan los pájaros que desertan del hambre. Nostalgia y cielo.
Murmullos de agua en el cuerpo del bosque. Susurros suaves.
Contemplo el mundo con sonidos antiguos. Almizcle y río.
En mis pestañas, los adverbios anidan. La vida sigue.


Ana Muela Sopeña

QUATRE HAIKUS D'OCELLS

*
Vet ara un pit-roig
en sa branca de gebrada.
Canta l'hivern fred.

I les orenetes
damunt del mar en crepuscle.
Brolla primavera.

La merla en silenci
vola al seu jardí obscur.
És càlid estiu.

Veig un teuladí
al damunt del rebaix blanc.
La tardor arriba.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CUATRO HAIKUS DE PÁJAROS

Un petirrojo
en su rama de escarcha.
Invierno frío.

Las golondrinas
sobre el mar en crepúsculo.
Es primavera.

Mirlo en silencio
en su jardín oscuro.
Verano cálido.

Veo un gorrión
en el alféizar blanco.
Llega el otoño.


Ana Muela Sopeña

UNA DONA M'ESPIA

*
.....Una dona m'espia des de la seua esfera grisa, de la seua finestra estant. La mire i no em mira, em somriu i m'escape per laberints negres de fractals. El fum no permet contemplar l'orfenesa enmig de la boira. Les xemeneies alcen la seua tremolor damunt de les consonants de la ferida. Una dona m'espia i descobresc que ella está somiant que m'espia en el meu somni. Jo sóc l'altra convençuda en el seu silenci de voler impactar des de l'anònim.
*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
UNA MUJER ME ESPÍA
*
.....Una mujer me espía desde su esfera gris, en su ventana. La miro y no me mira, me sonríe y me escapo por laberintos negros de fractales. El humo no permite contemplar la orfandad entre la niebla. Las chimeneas alzan su temblor sobre las consonantes de la herida. Una mujer me espía y descubro que ella está soñando que me espía en mi sueño. Yo soy la otra convencida en su silencio de querer impactar desde lo anónimo.
*
*
Ana Muela Sopeña

SONA LA PLUJA

*
Sona la pluja
en la meua pell submergida
al teu silenci.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


****

SUENA LA LLUVIA

Suena la lluvia
en mi piel sumergida
en tu silencio.


Ana Muela Sopeña

PERSEGUEIX-ME

*
Persegueix-me pels espills,
per a que els nostres noms
es dissolguen en l'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PERSÍGUEME

Persígueme a través de los espejos,
para que nuestros nombres
se disuelvan en el agua.


Ana Muela Sopeña