dilluns, 10 de maig de 2010

ALMESC I RIU

*
Malenconia en l'arbre nu. Un laberint.
Cristall d'ambre als teus ulls translúcids. Pluja en la meua pell.
Ets un faune abraçat al meu ventre. Temple sagrat.
Quan et mire l'espai es corba. És l'obsidiana.
Arriben els ocells que deserten de la fam. Nostàlgia i cel.
Xiu-xius d'aigua al cos del bosc. Suaus xiu-xius.
Contemple el món amb sons antics. Almesc i riu.
A les meues palpebres, els adverbis niuen. La vida continua.



Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ALMIZCLE Y RÍO

Melancolía en el árbol desnudo. Un laberinto.
Cristal de ámbar en tus ojos traslúcidos. Lluvia en mi piel.
Eres un fauno abrazado a mi vientre. Templo sagrado.
Cuando te miro el espacio se curva. Es la obsidiana.
Llegan los pájaros que desertan del hambre. Nostalgia y cielo.
Murmullos de agua en el cuerpo del bosque. Susurros suaves.
Contemplo el mundo con sonidos antiguos. Almizcle y río.
En mis pestañas, los adverbios anidan. La vida sigue.



Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari