dimarts, 25 de maig de 2010

FILS INVISIBLES

*
A través de l'oceà t'escolte
en aqueixa immensitat de la galàxia
que amb fils invisibles ens uneix.

Una estrella ens parla en el silenci
i la meua pell et persegueix sense ferides
en un gesmil estimat pels símbols.

Somiegem els mons de l'amor
en l'antiga meditació del cosmos.

Sense nus ni temors em recordes,
et visualitze blau, ple de mar.

Les teues paraules són màgia subterrània
al recer blanc del meu ventre.

Les meues síl·labes et freguen melangioses
i permeten les visions de l'espill,
on l'aigua et conté sense ombra
en les grutes recòndites de la vida.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HILOS INVISIBLES

A través del océano te escucho
en esa inmensidad de la galaxia
que nos une con hilos invisibles.

Una estrella nos habla en el silencio
y mi piel te persigue sin heridas
en un jazmín amado por los símbolos.

Ensoñamos los mundos del amor
en la meditación antigua y cósmica.

Me recuerdas sin nudos ni temores,
te visualizo azul, lleno de mar.

Tus palabras son magia subterránea
en la guarida blanca de mi vientre.

Mis sílabas te rozan melancólicas
y permiten visiones del espejo,
donde el agua sin sombra te contiene
en las grutas secretas de la vida.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada