ATENEA NO SAP DE CRISI

*
Atenea no sap de crisi,
desconeix el naufragi i els laments,
només desenvolupa l'estratègia.

Cada dia és un repte per a ella.

Esbrina les batalles
i anihila l'enemic
sense grans titubeigs.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ATENEA NO SABE DE CRISIS

Atenea no sabe de crisis,
desconoce el naufragio y los lamentos,
tan sólo desarrolla la estrategia.

Cada día es un reto para ella.

Estudia las batallas
y vence al enemigo
sin grandes titubeos.


Ana Muela Sopeña

EN CREPUSCLES D'AIGUA

*
Paraules
en crepuscles d'aigua.
Consagració.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN CREPÚSCULOS DE AGUA

Palabras
en crepúsculos de agua.
Consagración.


Ana Muela Sopeña

A ALBERTO CAEIRO

*
Un jou en la consciència del no-res
fent un bot per les portes de l'ombra,
per a reinventar mons incerts
en personatges de ficció.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A ALBERTO CAEIRO

Un yugo en la conciencia de la nada
saltando por las puertas de la sombra,
para reinventar mundos inciertos
en personajes de ficción.


Ana Muela Sopeña

LES CAMPANES TIBETANES

*
En la llunyedat
les campanes tibetanes.
És el temps de llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

CAMPANAS TIBETANAS

En lejanía
campanas tibetanas.
Tiempo de luz.


Ana Muela Sopeña

PÈTALS D'AIGUA

*
Dins de la penombra
és l'oblivió de l'aire.
Vet els pètals d'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PÉTALOS DE AGUA

En la penumbra
el olvido del aire.
Pétalos de agua.


Ana Muela Sopeña

A RICARDO REIS

*
Biblioteques de llum entre els llibres,
els clàssics mirant les vitrines,
les lletres en un temps damunt de l'aigua,
bellesa d'un món ja extingit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A RICARDO REIS

Bibliotecas de luz entre los libros,
los clásicos mirando las vitrinas,
las letras en un tiempo sobre el agua,
la belleza de un mundo ya extinguido.


Ana Muela Sopeña

A ÁLVARO DE CAMPOS

*
La força de la vida en el silenci,
un simbolisme fèrtil rescolant-se
per grans sensacions en el vertigen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A ÁLVARO DE CAMPOS

La fuerza de la vida en el silencio,
un simbolismo fértil deslizándose
por grandes sensaciones en el vértigo.


Ana Muela Sopeña

UN POEMA ESPERA

*
A Pere Bessó, aliat en la paraula

Perdut al seu somni màgic
un poema espera
aqueix esguard íntim
que el retire de la letargia.

Les paraules no saben de cap exili,
perquè jauen sense pànic
sota la sang blava dels poetes.

Amagat en el codi del sud
un vers es reflecteix en cristall.

Les síl·labes naixen de nou cada nit
com si foren ocells en els nius.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UN POEMA ESPERA

A Pere Bessó, aliado en la palabra

Perdido en su sueño mágico
un poema espera
esa mirada íntima que lo saque del letargo.

Las palabras no saben del exilio,
porque yacen sin pánico
bajo la sangre azul de los poetas.

Escondido en el código del sur
un verso se refleja en un cristal.

Las sílabas renacen cada noche
como si fueran pájaros en nidos.


Ana Muela Sopeña

EN L'EXILI

*
El teu record és llum en l'exili
que em permet ser una lluerna.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN EL EXILIO

Tu recuerdo es la luz en el exilio
que me permite ser una luciérnaga.


Ana Muela Sopeña

OCÀS DE LLUNES

*
Un ocàs de llunes ens envolta
en l'ombra del món,
amb els perfums d'històries ja passades.

El desert m'envaeix cada nit,
però la teua llum m'ofereix
unes altres rutes que allunyen dels estimballs.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OCASO DE LUNAS

Un ocaso de lunas nos envuelve
en la sombra del mundo,
con perfumes de historias ya pasadas.

El desierto me invade cada noche,
pero tu luz me brinda
otras rutas que alejan precipicios.


Ana Muela Sopeña

ALS MOLLS

*
.....Als molls floten els cadàvers d'aquells que se n'anaren pel camí de l'ombra. L'ambre dels ports no aconsegueix assecar les meues llàgrimes. Reste en la cruïlla dels somnis, però aviat l'aigua d'ametista em dictarà els passos a fer. Un instant subtil, en la penombra, i el nacre dels núvols contarà els seus secrets per a guiar-me per veredes de visions. Azurites que saben dels enigmes plens de desig. L'ònix dels carrers em consella continuar en els espills, amb les roses somnàmbules i aqueix so tènue que subjau en els ulls de tots els que dormen.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
EN LOS MUELLES

.....En los muelles flotan los cadáveres de aquéllos que se fueron por el camino de la sombra. El ámbar de los puertos no consigue enjuagar mis lágrimas. Estoy en la encrucijada de los sueños, pero pronto el agua de amatista me dictará los pasos a seguir. Un instante sutil, en la penumbra, y el nácar de las nubes contará sus secretos para guiarme por veredas de visiones. Azuritas que saben de los enigmas llenos de deseo. El ónix de las calles me aconseja seguir en los espejos, con las rosas sonámbulas y ese sonido tenue que subyace en los ojos de todos los que duermen.
*
*
Ana Muela Sopeña

ENTRE LES TEUES PALPEBRES

*
Entre
les
teues
palpebres
les
paraules
niuen.
Ensomni
i
besllum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ENTRE TUS PÁRPADOS

Entre
tus
párpados
las
palabras
anidan.
Ensueño
y
luz.


Ana Muela Sopeña

UNA ALTRA VEGADA SE SENT PARLAR DE BANDEIG

*
Una altra vegada se sent parlar de bandeig
en el conjur blanc
de la caça de la visió.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OTRA VEZ SE OYE HABLAR DE DESTIERRO

Otra vez se oye hablar de destierro
en el conjuro blanco
de la caza de la visión.


Ana Muela Sopeña

ABÍS ROIG

*
Hi ha un abís roig en la teua mirada
distant com el gel,
entreteixida en les ones
enllà de l'origen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ABISMO ROJO

Hay un abismo rojo en tu mirada
distante como el hielo,
entretejida en olas
más allá del origen.


Ana Muela Sopeña

UNA ROSA ENS MIRA

*
A Rosa Iglesias, amiga en la distància

Una rosa ens mira des de l'aire
i crea sobre el vertigen un espill
amb galaxies que coneixen el so.

El món es fa enorme
en l'expressió que viatja veloç,
a través d'aqueixa fredorada
en icebergs sembrats de nostàlgia.

El cristall de la teua veu és com un pulsar
que crida en silenci
una lluneta d'ònix i d'aigua,
amb les pedres que encobreixen el sol negre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA ROSA NOS MIRA

A Rosa Iglesias, amiga en la distancia

Una rosa nos mira desde el aire
y crea sobre el vértigo un espejo
con galaxias que saben del sonido.

El mundo se hace enorme
en la expresión que viaja velozmente,
a través de ese frío
en icebergs sembrados de nostalgia.

El cristal de tu voz es como un púlsar
que llama silencioso
a una luna de ónix y de agua,
con las piedras que guardan el sol negro.


Ana Muela Sopeña

TERPSÍCORE ATRESORA ELS JOGUETS

*
Terpsícore atresora els joguets
d'infança perduda en les muntanyes,
mentre la neu tomba entre les llums.

Una noieta contempla entre cortinetes
les escenes de boirina,
enmig dels llops de l'hivern.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TERPSÍCORE ATESORA LOS JUGUETES

Terpsícore atesora los juguetes
de la infancia perdida en las montañas,
mientras la nieve cae entre las luces.

Una niña contempla entre visillos
las escenas de bruma,
en medio de los lobos del invierno.


Ana Muela Sopeña

CRISTALLS DE SOLEDAT

*
A Dolors Alberola, amb motiu del seu poema "Salir a la amplia calle"
*
.....Trobem la llum en les finestres i la boira amagada en edificis plens de teatre. La ciutat és el niu de l'angoixa de tots els nostres somnis. Caminem a les fosques, sense cap rumb, tot sabent que el demà és tan sols sorra. Els aturats no saben d'avenir, les dones en vol perseguim cavalls que no hi ha i els hòmens bussen damunt dels mesenteris de la ferida.
.....La vida s'amalgama amb la mort i el temps passa lànguid sense demanar-nos permís. L'espai es vanta de ser pèrfid, mentre les hores se'n van com un coet, superposant el món sense sentit damunt de codis binaris, on el gel és la mostra de l'instant.
.....El poeta coneix el caos saltant en fils del desig. També busca la història farcida de visions en una gota d'aigua, un somriure estrany o un frec de la pell extingit en cristalls de soledat sen nom.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

CRISTALES DE SOLEDAD

A Dolors Alberola, con motivo de su poema "Salir a la amplia calle"
*
.....Encontramos la luz en las ventanas y la niebla escondida en edificios llenos de teatro. La ciudad es el nido de la angustia de todos nuestros sueños. Caminamos a oscuras, sin un rumbo, sabiendo que el mañana es sólo arena. Los parados no saben de futuro, las mujeres en vuelo perseguimos caballos que no existen y los hombres bucean sobre los entresijos de la herida.
.....La vida se amalgama con la muerte y el tiempo pasa lánguido sin pedirnos permiso. El espacio se jacta de ser pérfido, mientras las horas van como un cohete, superponiendo el mundo sin sentido sobre códigos binarios, donde el hielo es la muestra del instante.
.....El poeta conoce el caos saltando en hilos del deseo. También busca la historia plagada de visiones en una gota de agua, una sonrisa extraña o un roce de la piel extinguido en cristales de soledad sin nombre.
*
*
Ana Muela Sopeña

BUSCANT L'ÉSSER DE LES COSES

*
Els passants
caminen amb la pèrdua als ulls,
amb el rostre extraviat,
sense rumb l'esguard,

al·lucinant amb destins,
buscant l'ésser de les coses.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

BUSCANDO EL ALMA DE LAS COSAS

Los transeúntes
caminan con la pérdida en los ojos,
con el rostro extraviado,
sin rumbo la mirada,

alucinando con destinos,
buscando el alma de las cosas.


Ana Muela Sopeña

ESPILLS DE NACRE

*
Pluja
als
carrers,
entre
espills
de
nacre.
Llum
a
l'aigua.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

ESPEJOS DE NÁCAR

Lluvia
en
las
calles,
entre
espejos
de
nácar.
Luz
en
el
agua.


Ana Muela Sopeña

INSTINT DE L'AIGUA

*
L'instint d'aigua em posseeix,
em du per senderes de bellesa
i m'inspira en els cúmuls de llum.

Cada dia l'oceà sedueix
la meua ànima corpresa de penombra
i m'esvere en carros pel vertigen
de la meditació i la paraula.

Oferesc entre les ombres mil estrelles
en les visions absents.

La intuició de la terra
em du per túnels i grutes,
on esperits embriacs canten síl·labes
de canvis ancestrals de l'espècie.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EL INSTINTO DEL AGUA

El instinto del agua me posee,
me lleva por senderos de belleza
y me inspira en los cúmulos de luz.

Cada día el océano seduce
a mi alma prendada de penumbra
y me deslizo en carros por el vértigo
de la meditación y la palabra.

Ofrezco entre las sombras mil estrellas
en visiones ausentes.

La intuición de la tierra
me conduce por túneles y grutas,
donde espíritus ebrios cantan sílabas
de cambios ancestrales de la especie.


Ana Muela Sopeña

TERRA ANCESTRAL

*
És terra ancestral
en la caverna amagada.
Llum endins del somni.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TIERRA ANCESTRAL

Tierra ancestral
en la gruta escondida.
Luz en el sueño.


Ana Muela Sopeña

POLÍMNIA TÉ GEBRE ALS CABELLS

*
Polímnia té gebre als cabells.
La primavera dúctil d'ebrietat
la torna una musa ben enjogassada.
Síl·labes el món espera
amb històries teixides entre roses.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

POLIMNIA TIENE ESCARCHA EN EL CABELLO

Polimnia tiene escarcha en el cabello.
La primavera dúctil de ebriedad
le hace ser una musa muy traviesa.

El mundo espera sílabas
con historias tejidas entre rosas.


Ana Muela Sopeña

EUTERPE ESTIMA ELS LLOPS

*
Euterpe musical estima els llops,
vagareja per camins ancestrals
i sent els udolaments de l'espècie.

Els falcillots encisen el silenci
i li regalen la brisa d'estiu
en les fraules que guarden els conjurs.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EUTERPE AMA A LOS LOBOS

Euterpe ama a los lobos,
deambula por caminos ancestrales
y escucha los aullidos de la especie.

Los vencejos hechizan el silencio
y le ofrecen el aire del verano
en las fresas que guardan los conjuros.


Ana Muela Sopeña

RECORDS BORROSOS

*
Camine pels carrers de la ciutat nocturna,
les places van somiejant amb visions antigues,
els portals s'emparen en records borrosos.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

RECUERDOS BORROSOS

Camino por las calles de la ciudad nocturna,
las plazas van soñando con visiones antiguas,
los portales se amparan en recuerdos borrosos.


Ana Muela Sopeña