diumenge, 20 de juny de 2010

ALS MOLLS

*
.....Als molls floten els cadàvers d'aquells que se n'anaren pel camí de l'ombra. L'ambre dels ports no aconsegueix assecar les meues llàgrimes. Reste en la cruïlla dels somnis, però aviat l'aigua d'ametista em dictarà els passos a fer. Un instant subtil, en la penombra, i el nacre dels núvols contarà els seus secrets per a guiar-me per veredes de visions. Azurites que saben dels enigmes plens de desig. L'ònix dels carrers em consella continuar en els espills, amb les roses somnàmbules i aqueix so tènue que subjau en els ulls de tots els que dormen.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
EN LOS MUELLES

.....En los muelles flotan los cadáveres de aquéllos que se fueron por el camino de la sombra. El ámbar de los puertos no consigue enjuagar mis lágrimas. Estoy en la encrucijada de los sueños, pero pronto el agua de amatista me dictará los pasos a seguir. Un instante sutil, en la penumbra, y el nácar de las nubes contará sus secretos para guiarme por veredas de visiones. Azuritas que saben de los enigmas llenos de deseo. El ónix de las calles me aconseja seguir en los espejos, con las rosas sonámbulas y ese sonido tenue que subyace en los ojos de todos los que duermen.
*
*
Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari