diumenge, 13 de juny de 2010

CRISTALLS DE SOLEDAT

*
A Dolors Alberola, amb motiu del seu poema "Salir a la amplia calle"
*
.....Trobem la llum en les finestres i la boira amagada en edificis plens de teatre. La ciutat és el niu de l'angoixa de tots els nostres somnis. Caminem a les fosques, sense cap rumb, tot sabent que el demà és tan sols sorra. Els aturats no saben d'avenir, les dones en vol perseguim cavalls que no hi ha i els hòmens bussen damunt dels mesenteris de la ferida.
.....La vida s'amalgama amb la mort i el temps passa lànguid sense demanar-nos permís. L'espai es vanta de ser pèrfid, mentre les hores se'n van com un coet, superposant el món sense sentit damunt de codis binaris, on el gel és la mostra de l'instant.
.....El poeta coneix el caos saltant en fils del desig. També busca la història farcida de visions en una gota d'aigua, un somriure estrany o un frec de la pell extingit en cristalls de soledat sen nom.
*
*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

*****

CRISTALES DE SOLEDAD

A Dolors Alberola, con motivo de su poema "Salir a la amplia calle"
*
.....Encontramos la luz en las ventanas y la niebla escondida en edificios llenos de teatro. La ciudad es el nido de la angustia de todos nuestros sueños. Caminamos a oscuras, sin un rumbo, sabiendo que el mañana es sólo arena. Los parados no saben de futuro, las mujeres en vuelo perseguimos caballos que no existen y los hombres bucean sobre los entresijos de la herida.
.....La vida se amalgama con la muerte y el tiempo pasa lánguido sin pedirnos permiso. El espacio se jacta de ser pérfido, mientras las horas van como un cohete, superponiendo el mundo sin sentido sobre códigos binarios, donde el hielo es la muestra del instante.
.....El poeta conoce el caos saltando en hilos del deseo. También busca la historia plagada de visiones en una gota de agua, una sonrisa extraña o un roce de la piel extinguido en cristales de soledad sin nombre.
*
*
Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari