dijous, 17 de juny de 2010

UNA ROSA ENS MIRA

*
A Rosa Iglesias, amiga en la distància

Una rosa ens mira des de l'aire
i crea sobre el vertigen un espill
amb galaxies que coneixen el so.

El món es fa enorme
en l'expressió que viatja veloç,
a través d'aqueixa fredorada
en icebergs sembrats de nostàlgia.

El cristall de la teua veu és com un pulsar
que crida en silenci
una lluneta d'ònix i d'aigua,
amb les pedres que encobreixen el sol negre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

UNA ROSA NOS MIRA

A Rosa Iglesias, amiga en la distancia

Una rosa nos mira desde el aire
y crea sobre el vértigo un espejo
con galaxias que saben del sonido.

El mundo se hace enorme
en la expresión que viaja velozmente,
a través de ese frío
en icebergs sembrados de nostalgia.

El cristal de tu voz es como un púlsar
que llama silencioso
a una luna de ónix y de agua,
con las piedras que guardan el sol negro.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari