
diumenge, 18 de juliol de 2010
PER UN ATZAR
*
De sobte un instant
atzarosament ens canvia la nostra vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
POR UN AZAR
Un instante de pronto
por un azar nos cambia nuestra vida.
Ana Muela Sopeña
De sobte un instant
atzarosament ens canvia la nostra vida.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
POR UN AZAR
Un instante de pronto
por un azar nos cambia nuestra vida.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 10 de juliol de 2010
TRES HAIKUS SUAUS
*
Entre aquells nenúfars
el cant de l’oblit.
Alguns lotus d’aigua.
La bellesa freda
a l’estany de gebre. Salze
enmig de la boira.
Arriben les pluges
en el mes de la membrança.
Llums d’hora foscant.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TRES HAIKUS SUAVES
Entre nenúfares
la canción del olvido.
Lotos de agua.
Belleza fría
en el lago de escarcha.
Sauce entre niebla.
Llegan las lluvias
en el mes del recuerdo.
Luz de crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
Entre aquells nenúfars
el cant de l’oblit.
Alguns lotus d’aigua.
La bellesa freda
a l’estany de gebre. Salze
enmig de la boira.
Arriben les pluges
en el mes de la membrança.
Llums d’hora foscant.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
TRES HAIKUS SUAVES
Entre nenúfares
la canción del olvido.
Lotos de agua.
Belleza fría
en el lago de escarcha.
Sauce entre niebla.
Llegan las lluvias
en el mes del recuerdo.
Luz de crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
divendres, 9 de juliol de 2010
AQUELL HOME
*
L'home aquell mirava
des d'un lloc estrany
la realitat de l'alba i del misteri.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AQUEL HOMBRE
Aquel hombre miraba
desde un lugar extraño
la realidad del alba y del misterio.
Ana Muela Sopeña
L'home aquell mirava
des d'un lloc estrany
la realitat de l'alba i del misteri.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AQUEL HOMBRE
Aquel hombre miraba
desde un lugar extraño
la realidad del alba y del misterio.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 4 de juliol de 2010
DAMUNT DE L'ANTIGA CAMBRA
*
Pluja damunt de l'antiga cambra.
D'arena la música del temps,
d'arena aquell intens buit,
d'arena el buf a les mans
i les espirals de llum
avançant entre la fullaraca.
Neu en l'hivern de la nostàlgia
mentre el fred acaricia la pell de glaç.
Pètals en roses de seda blava.
Plugim en l'estany
mentre llisca el gebre
en les arenes de l'espai.
Una veu hi esquinça la penombra
i les recordances
emplenen l'hàlit del món.
Rellotge d'arena
i allò fosc
sucumbint a la bellesa subterrània.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOBRE LA ANTIGUA HABITACIÓN
Lluvia sobre la antigua habitación.
De arena la música del tiempo,
de arena el intenso vacío,
de arena el soplo en las manos
y espirales de luz
avanzando entre la hojarasca.
Nieve en el invierno de nostalgia
mientras el frío acaricia la piel de hielo.
Pétalos
en rosas de seda azul.
Lluvia en el estanque
mientras la escarcha se desliza
en la arena del espacio.
Una voz rasga la penumbra
y los recuerdos
llenan el hálito del mundo.
Reloj de arena
y lo oscuro
sucumbiendo a la belleza subterránea.
Ana Muela Sopeña
Pluja damunt de l'antiga cambra.
D'arena la música del temps,
d'arena aquell intens buit,
d'arena el buf a les mans
i les espirals de llum
avançant entre la fullaraca.
Neu en l'hivern de la nostàlgia
mentre el fred acaricia la pell de glaç.
Pètals en roses de seda blava.
Plugim en l'estany
mentre llisca el gebre
en les arenes de l'espai.
Una veu hi esquinça la penombra
i les recordances
emplenen l'hàlit del món.
Rellotge d'arena
i allò fosc
sucumbint a la bellesa subterrània.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOBRE LA ANTIGUA HABITACIÓN
Lluvia sobre la antigua habitación.
De arena la música del tiempo,
de arena el intenso vacío,
de arena el soplo en las manos
y espirales de luz
avanzando entre la hojarasca.
Nieve en el invierno de nostalgia
mientras el frío acaricia la piel de hielo.
Pétalos
en rosas de seda azul.
Lluvia en el estanque
mientras la escarcha se desliza
en la arena del espacio.
Una voz rasga la penumbra
y los recuerdos
llenan el hálito del mundo.
Reloj de arena
y lo oscuro
sucumbiendo a la belleza subterránea.
Ana Muela Sopeña
EL COMPRADOR INVISIBLE
*
Pregunta lleument pel preu,
se'n va sense deixar traces d'aire,
prossegueix el seu camí sense cap rumb
per la ciutat buida.
Es baralla amb les coses de les botigues,
s'amaga en estàtues d'un altre temps,
voldria ser un ens sense nom
mentre en diners gasta
o amb targeta.
Invisible s'esmuny a les nits
als aparadors de les rebaixes,
tot i sabent que a la llum
sabrà que ell és només per comprar.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL COMPRADOR INVISIBLE
Pregunta levemente por el precio,
se marcha sin dejar huellas de aire,
prosigue su camino sin un rumbo
por la ciudad vacía.
Se mezcla entre las cosas de las tiendas,
se camufla en estatuas de otros tiempos,
adora ser un ente sin un nombre
mientras gasta en dinero
o con tarjeta.
Se desliza invisible por las noches
en los escaparates de rebajas,
sabiendo que a la luz
sabrá que existe sólo por comprar.
Ana Muela Sopeña
Pregunta lleument pel preu,
se'n va sense deixar traces d'aire,
prossegueix el seu camí sense cap rumb
per la ciutat buida.
Es baralla amb les coses de les botigues,
s'amaga en estàtues d'un altre temps,
voldria ser un ens sense nom
mentre en diners gasta
o amb targeta.
Invisible s'esmuny a les nits
als aparadors de les rebaixes,
tot i sabent que a la llum
sabrà que ell és només per comprar.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL COMPRADOR INVISIBLE
Pregunta levemente por el precio,
se marcha sin dejar huellas de aire,
prosigue su camino sin un rumbo
por la ciudad vacía.
Se mezcla entre las cosas de las tiendas,
se camufla en estatuas de otros tiempos,
adora ser un ente sin un nombre
mientras gasta en dinero
o con tarjeta.
Se desliza invisible por las noches
en los escaparates de rebajas,
sabiendo que a la luz
sabrá que existe sólo por comprar.
Ana Muela Sopeña
divendres, 2 de juliol de 2010
LA PLUJA VA CALANT
*
La pluja va calant
la meua pell ben enamorada dels somnis,
mentre un pit-roig espera que la nit
l'aixopluge amb el seu mantell.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LLUVIA VA CALANDO
La lluvia va calando
mi piel enamorada de los sueños,
mientras un petirrojo espera que la noche
lo ampare con su manto.
Ana Muela Sopeña
La pluja va calant
la meua pell ben enamorada dels somnis,
mentre un pit-roig espera que la nit
l'aixopluge amb el seu mantell.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA LLUVIA VA CALANDO
La lluvia va calando
mi piel enamorada de los sueños,
mientras un petirrojo espera que la noche
lo ampare con su manto.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)