diumenge, 4 de juliol de 2010

DAMUNT DE L'ANTIGA CAMBRA

*
Pluja damunt de l'antiga cambra.

D'arena la música del temps,
d'arena aquell intens buit,
d'arena el buf a les mans
i les espirals de llum
avançant entre la fullaraca.

Neu en l'hivern de la nostàlgia
mentre el fred acaricia la pell de glaç.

Pètals en roses de seda blava.

Plugim en l'estany
mentre llisca el gebre
en les arenes de l'espai.

Una veu hi esquinça la penombra
i les recordances
emplenen l'hàlit del món.

Rellotge d'arena
i allò fosc
sucumbint a la bellesa subterrània.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE LA ANTIGUA HABITACIÓN

Lluvia sobre la antigua habitación.

De arena la música del tiempo,
de arena el intenso vacío,
de arena el soplo en las manos
y espirales de luz
avanzando entre la hojarasca.

Nieve en el invierno de nostalgia
mientras el frío acaricia la piel de hielo.

Pétalos
en rosas de seda azul.

Lluvia en el estanque
mientras la escarcha se desliza
en la arena del espacio.

Una voz rasga la penumbra
y los recuerdos
llenan el hálito del mundo.

Reloj de arena
y lo oscuro
sucumbiendo a la belleza subterránea.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari