dilluns, 16 d’agost de 2010
MOMENT DE LLUM EN EL TEATRE
*
A Gemma i Tània (de gira teatral per Bilbao)
Un moment de llum al teatre
on tot és color en la memòria,
la dansa de les ones sobre el gel,
l'instint de l'aigua continguda
i la passió d'un món
que brama entre la pell
sense
les
ferides
de sang delicada, imaginària.
Humor en la distància i vibracions,
els aplaudiments de tots
els que tornen
al temps del riure, sorpresa i joc.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MOMENTO DE LUZ EN EL TEATRO
A Gema y Tania (de gira teatral por Bilbao)
Un momento de luz en el teatro
donde todo es color en la memoria,
la danza de las olas sobre el hielo,
el instinto del agua contenida
y la pasión de un mundo
que brama entre la piel
sin
las
heridas
de sangre delicada, imaginaria.
Humor en la distancia y vibraciones,
los aplausos de todos
los que vuelven
al tiempo de la risa, asombro y juego.
Ana Muela Sopeña
A Gemma i Tània (de gira teatral per Bilbao)
Un moment de llum al teatre
on tot és color en la memòria,
la dansa de les ones sobre el gel,
l'instint de l'aigua continguda
i la passió d'un món
que brama entre la pell
sense
les
ferides
de sang delicada, imaginària.
Humor en la distància i vibracions,
els aplaudiments de tots
els que tornen
al temps del riure, sorpresa i joc.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
MOMENTO DE LUZ EN EL TEATRO
A Gema y Tania (de gira teatral por Bilbao)
Un momento de luz en el teatro
donde todo es color en la memoria,
la danza de las olas sobre el hielo,
el instinto del agua contenida
y la pasión de un mundo
que brama entre la piel
sin
las
heridas
de sangre delicada, imaginaria.
Humor en la distancia y vibraciones,
los aplausos de todos
los que vuelven
al tiempo de la risa, asombro y juego.
Ana Muela Sopeña
AL DAMUNT DE LES ONES
*
Damunt de les ones del mar la rosa
va meditant en la llum de la nit,
mentre la lluna es posa el seu fermall
quan els somnis llisquen la seua llosa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOBRE LAS OLAS
Sobre las olas del mar una rosa
va meditando en la luz de la noche,
mientras la luna se pone su broche
cuando los sueños deslizan su losa.
Ana Muela Sopeña
Damunt de les ones del mar la rosa
va meditant en la llum de la nit,
mentre la lluna es posa el seu fermall
quan els somnis llisquen la seua llosa.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOBRE LAS OLAS
Sobre las olas del mar una rosa
va meditando en la luz de la noche,
mientras la luna se pone su broche
cuando los sueños deslizan su losa.
Ana Muela Sopeña
NUMEN DE SILENCI
*
He davallat al numen de silenci
on esquinça la lluna els seus enigmes,
entre ombres vetllades per violetes
i ocells de llum en el desterrament.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUMEN DE SILENCIO
He descendido al numen de silencio
donde la luna rasga sus enigmas,
entre sombras veladas por violetas
y pájaros de luz en el destierro.
Ana Muela Sopeña
He davallat al numen de silenci
on esquinça la lluna els seus enigmes,
entre ombres vetllades per violetes
i ocells de llum en el desterrament.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
NUMEN DE SILENCIO
He descendido al numen de silencio
donde la luna rasga sus enigmas,
entre sombras veladas por violetas
y pájaros de luz en el destierro.
Ana Muela Sopeña
VISIÓ DEL SOMNI
*
Damunt de l'arena
jauen els pètals de l'aigua.
Visió de somni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VISIÓN DEL SUEÑO
Sobre la arena
los pétalos del agua.
Visión de sueño.
Ana Muela Sopeña
Damunt de l'arena
jauen els pètals de l'aigua.
Visió de somni.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VISIÓN DEL SUEÑO
Sobre la arena
los pétalos del agua.
Visión de sueño.
Ana Muela Sopeña
OCÀS TRIST
*
A Gustavo
És l'ocàs trist
que em crida
cap una nebulosa
sense cap.
En les vesprades el sol s'amaga i plora
embolicat en núvols grisos de penombra.
És l'instant etern
que em sumeix
en la nostàlgia apátrida
i silent.
Retorna al meu cau a les nits
i tin cura de mi amb urpes de lleó,
protegeix-me del fred
que traeix la meua llum i em fa ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OCASO TRISTE
A Gustavo
Es el ocaso triste
el que me llama
hacia una nebulosa
sin cabeza.
En las tardes el sol se esconde y llora
envuelto en nubes grises de penumbra.
Es el instante eterno
el que me sume
en la nostalgia apátrida
y silente.
Regresa a mi guarida por las noches
y cuídame con garras de león,
protégeme del frío
que traiciona mi luz y me hace sombra.
Ana Muela Sopeña
A Gustavo
És l'ocàs trist
que em crida
cap una nebulosa
sense cap.
En les vesprades el sol s'amaga i plora
embolicat en núvols grisos de penombra.
És l'instant etern
que em sumeix
en la nostàlgia apátrida
i silent.
Retorna al meu cau a les nits
i tin cura de mi amb urpes de lleó,
protegeix-me del fred
que traeix la meua llum i em fa ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OCASO TRISTE
A Gustavo
Es el ocaso triste
el que me llama
hacia una nebulosa
sin cabeza.
En las tardes el sol se esconde y llora
envuelto en nubes grises de penumbra.
Es el instante eterno
el que me sume
en la nostalgia apátrida
y silente.
Regresa a mi guarida por las noches
y cuídame con garras de león,
protégeme del frío
que traiciona mi luz y me hace sombra.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 8 d’agost de 2010
TAL VOLTA SORRA
*
On és el remei
a la pena d'aquest món...
Tal volta la sorra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
QUIZÁS LA ARENA
Dónde el remedio
a la pena del mundo.
Quizás la arena.
Ana Muela Sopeña
On és el remei
a la pena d'aquest món...
Tal volta la sorra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
QUIZÁS LA ARENA
Dónde el remedio
a la pena del mundo.
Quizás la arena.
Ana Muela Sopeña
BOSC DELS SOMNIS
*
A Pere Bessó que m'enllumena en la foscor i m'empenta a continuar escrivint
*
.....Entramats d'ombra tenebrària en la ruta d'un món sigilós. El misteri que coneix els codis que floten al bosc dels somnis. El fred de la nit m'acaça i em porta a llocs invisibles, on la lluna espera les visions de tots els excessos coneguts. El silenci m'abisma carrer avall, mentre ocells negres em custodien en el seguici fúnebre de l'aigua. Una rosa de llum va sanant-me entre les mans ocres de l'instint que dorm sense el temps geomètric en túnels obscurs i enigmàtics. Uns ulls amics em protegeixen de la dissolució en l'oblit i les hores estimades se succeeixen embolicades en mil pètals de terra. Mentrestant respire al mateix ritme que el centre del planeta seductor i m'expansione en grans espirals per a viatjar a Urà sense retard.
A Pere Bessó que m'enllumena en la foscor i m'empenta a continuar escrivint
*
.....Entramats d'ombra tenebrària en la ruta d'un món sigilós. El misteri que coneix els codis que floten al bosc dels somnis. El fred de la nit m'acaça i em porta a llocs invisibles, on la lluna espera les visions de tots els excessos coneguts. El silenci m'abisma carrer avall, mentre ocells negres em custodien en el seguici fúnebre de l'aigua. Una rosa de llum va sanant-me entre les mans ocres de l'instint que dorm sense el temps geomètric en túnels obscurs i enigmàtics. Uns ulls amics em protegeixen de la dissolució en l'oblit i les hores estimades se succeeixen embolicades en mil pètals de terra. Mentrestant respire al mateix ritme que el centre del planeta seductor i m'expansione en grans espirals per a viatjar a Urà sense retard.
*
*
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*
*
*****
*
BOSQUE DE LOS SUEÑOS
*
BOSQUE DE LOS SUEÑOS
*
A Pere Bessó que me alumbra en lo oscuro y me impulsa a seguir escribiendo
*
.....Entramados de sombra tenebrosa en la ruta de un mundo sigiloso. El misterio que sabe de los códigos que flotan en el bosque de los sueños. El frío de la noche me persigue y me lleva a lugares invisibles, donde la luna espera las visiones de todos los excesos conocidos. El silencio me abisma calle abajo, mientras pájaros negros me custodian en el cortejo fúnebre del agua. Una rosa de luz me va sanando entre las manos ocres del instinto que duerme sin el tiempo geométrico en túneles oscuros y enigmáticos. Unos ojos amigos me protegen de la disolución en el olvido y las horas amadas se suceden envueltas en mil pétalos de tierra. Entre tanto respiro al mismo ritmo que el centro del planeta seductor y me expansiono en grandes espirales, para viajar a Urano sin demora.
*
*
Ana Muela Sopeña
ALBIRE UN NENÚFAR
*
Albire un nenúfar
en l'estany de la meua ànima.
Plugim i història.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VEO UN NENÚFAR
Veo un nenúfar
en el lago del alma.
Lluvia e historia.
Ana Muela Sopeña
Albire un nenúfar
en l'estany de la meua ànima.
Plugim i història.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VEO UN NENÚFAR
Veo un nenúfar
en el lago del alma.
Lluvia e historia.
Ana Muela Sopeña
RUTA DE L'AIGUA
*
La ruta de l'aigua
en les meues mans de sorra.
Sublimació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RUTA DEL AGUA
Ruta del agua
en mis manos de arena.
Sublimación.
Ana Muela Sopeña
La ruta de l'aigua
en les meues mans de sorra.
Sublimació.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
RUTA DEL AGUA
Ruta del agua
en mis manos de arena.
Sublimación.
Ana Muela Sopeña
ERUGA BLANCA
*
És eruga blanca
cap a un altre món translúcid.
Transformació.
És una crisàlide
damunt de la pell d'estiu.
O lluna de sang.
És la papallona,
enseboliment amb llàgrimes.
Rosa en el crepuscle.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORUGA BLANCA
Oruga blanca
hacia el mundo traslúcido.
Transformación.
Una crisálida
en la piel del estío.
Luna de sangre.
La mariposa,
sepultura con lágrimas.
Rosa en crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
És eruga blanca
cap a un altre món translúcid.
Transformació.
És una crisàlide
damunt de la pell d'estiu.
O lluna de sang.
És la papallona,
enseboliment amb llàgrimes.
Rosa en el crepuscle.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ORUGA BLANCA
Oruga blanca
hacia el mundo traslúcido.
Transformación.
Una crisálida
en la piel del estío.
Luna de sangre.
La mariposa,
sepultura con lágrimas.
Rosa en crepúsculo.
Ana Muela Sopeña
CAP AL MÓN SUCCESIU
*
A José Luis Muela Ruiz
Damunt d'una lluna de juliol
has partit cap al món successiu
imbricat en les llums
de les constel·lacions de la nit.
El llenguatge anà esfumant-se,
las paraules anaren diluint-se
en primigènies síl·labes de foc.
Després foren les lletres en l'aire,
contingudes en copes de cristall,
les vocals de l'aigua
es tornaren un líquid de terra.
El cercle i el punt, res més,
el retorn a l'inici del no-res,
el tot submergit en l'assaig.
La mescla de mort amb la vida
en el renaixement cap un altre estadi
lleuger com el mar de la bellesa,
abillat amb sal, sang i memòria.
La història continguda en aquests dies
de un sender de proves iniciàtiques
per a somiar vestit de guerrer,
per a tornar de nou a la infantesa
en vasos d'alabastre i de violes
teixits amb el crit i les marees
d'una lluna mancada d'artificis.
Així et veig creant en l'assaig
el gran caleidoscopi de diamants
que bateguen como l'or dels sols.
No sé de comiats absoluts,
només un fins després silenciós
per a enfilar la agulla de la vida,
per a enfilar la agulla de la mort,
per a veure amb els ulls de l'esperit
que la vida i la mort són el mateix.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HACIA EL MUNDO SUCESIVO
A José Luis Muela Ruiz
Sobre una luna de julio
has partido hacia el mundo sucesivo
imbricado en las luces
de las constelaciones de la noche.
El lenguaje se fue difuminando,
las palabras se fueron diluyendo
en primigenias sílabas de fuego.
Luego fueron las letras en el aire,
contenidas en copas de cristal,
las vocales del agua
se tornaron un líquido de tierra.
El círculo y el punto, nada más,
el retorno al inicio de la nada,
el todo sumergido en el intento.
La mixtura de muerte con la vida
en el renacimiento hacia otro estadio
ligero como el mar de la belleza,
ataviado con sal, sangre y memoria.
La historia contenida en estos días
de un sendero de pruebas iniciáticas
para soñar vestido de guerrero,
para volver de nuevo a la niñez
en vasos de alabastro y de violetas
tejidos con el grito y las mareas
de una luna carente de artificios.
Así te vi creando en el intento
el gran caleidoscopio de diamantes
que pulsan como el oro de los soles.
No sé de despedidas absolutas,
tan sólo un hasta luego silencioso
para enhebrar la aguja de la vida,
para enhebrar la aguja de la muerte,
para ver con los ojos del espíritu
que la vida y la muerte son lo mismo.
Ana Muela Sopeña
A José Luis Muela Ruiz
Damunt d'una lluna de juliol
has partit cap al món successiu
imbricat en les llums
de les constel·lacions de la nit.
El llenguatge anà esfumant-se,
las paraules anaren diluint-se
en primigènies síl·labes de foc.
Després foren les lletres en l'aire,
contingudes en copes de cristall,
les vocals de l'aigua
es tornaren un líquid de terra.
El cercle i el punt, res més,
el retorn a l'inici del no-res,
el tot submergit en l'assaig.
La mescla de mort amb la vida
en el renaixement cap un altre estadi
lleuger com el mar de la bellesa,
abillat amb sal, sang i memòria.
La història continguda en aquests dies
de un sender de proves iniciàtiques
per a somiar vestit de guerrer,
per a tornar de nou a la infantesa
en vasos d'alabastre i de violes
teixits amb el crit i les marees
d'una lluna mancada d'artificis.
Així et veig creant en l'assaig
el gran caleidoscopi de diamants
que bateguen como l'or dels sols.
No sé de comiats absoluts,
només un fins després silenciós
per a enfilar la agulla de la vida,
per a enfilar la agulla de la mort,
per a veure amb els ulls de l'esperit
que la vida i la mort són el mateix.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
HACIA EL MUNDO SUCESIVO
A José Luis Muela Ruiz
Sobre una luna de julio
has partido hacia el mundo sucesivo
imbricado en las luces
de las constelaciones de la noche.
El lenguaje se fue difuminando,
las palabras se fueron diluyendo
en primigenias sílabas de fuego.
Luego fueron las letras en el aire,
contenidas en copas de cristal,
las vocales del agua
se tornaron un líquido de tierra.
El círculo y el punto, nada más,
el retorno al inicio de la nada,
el todo sumergido en el intento.
La mixtura de muerte con la vida
en el renacimiento hacia otro estadio
ligero como el mar de la belleza,
ataviado con sal, sangre y memoria.
La historia contenida en estos días
de un sendero de pruebas iniciáticas
para soñar vestido de guerrero,
para volver de nuevo a la niñez
en vasos de alabastro y de violetas
tejidos con el grito y las mareas
de una luna carente de artificios.
Así te vi creando en el intento
el gran caleidoscopio de diamantes
que pulsan como el oro de los soles.
No sé de despedidas absolutas,
tan sólo un hasta luego silencioso
para enhebrar la aguja de la vida,
para enhebrar la aguja de la muerte,
para ver con los ojos del espíritu
que la vida y la muerte son lo mismo.
Ana Muela Sopeña
A L'ALBA
*
A mon pare que hui viatja cap a la llum
A l'alba
s'ha esquinçat el meu cor
en la boira de l'estiu.
I totes les síl·labes sonaven guturals,
més enllà de la llum.
A l'alba te n'has anat
pronunciant el meu nom
sabent que açò no és un adéu,
sinó tan sols un fins després.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AL ALBA
A mi padre que hoy viaja hacia la luz
Al alba
se ha rasgado mi corazón
en la niebla del estío.
Y todas las sílabas sonaban guturales,
más allá de la luz.
Al alba te has ido
pronunciando mi nombre
sabiendo que esto no es un adiós,
sino tan sólo un hasta luego.
Ana Muela Sopeña
A mon pare que hui viatja cap a la llum
A l'alba
s'ha esquinçat el meu cor
en la boira de l'estiu.
I totes les síl·labes sonaven guturals,
més enllà de la llum.
A l'alba te n'has anat
pronunciant el meu nom
sabent que açò no és un adéu,
sinó tan sols un fins després.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AL ALBA
A mi padre que hoy viaja hacia la luz
Al alba
se ha rasgado mi corazón
en la niebla del estío.
Y todas las sílabas sonaban guturales,
más allá de la luz.
Al alba te has ido
pronunciando mi nombre
sabiendo que esto no es un adiós,
sino tan sólo un hasta luego.
Ana Muela Sopeña
EN CERCLES D'AMBRE
*
S'esmuny la pluja pel meu rostre
en antiga penombra de la llum,
amb la ciutat que delera ser de foc
i empara la bellesa de les nits.
Em gronxe en voravies de misteri
mentre vaig endinsant-me en els codis
de tots els enigmes coneguts
que subjauen en els cercles d'ambre.
Els carrers amb les seues traces quotidianes
custodien la cançó de l'univers
enmig de les pedres ocres de l'oblit.
Una llàgrima albira en l'exili
amb l'aigua que pacta amb les arrels
i es dirigeix al punt d'origen.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN CÍRCULOS DE ÁMBAR
Se desliza la lluvia por mi rostro
en la penumbra antigua de la luz,
con la ciudad que ansía ser de fuego
y ampara la belleza de las noches.
Me columpio en aceras de misterio
mientras voy adentrándome en los códigos
de todos los enigmas conocidos
que subyacen en círculos de ámbar.
Las calles con sus huellas cotidianas
custodian la canción del universo
entre las piedras ocres del olvido.
Una lágrima asoma en el exilio
con el agua que pacta con raíces
y se dirige al punto del origen.
Ana Muela Sopeña
S'esmuny la pluja pel meu rostre
en antiga penombra de la llum,
amb la ciutat que delera ser de foc
i empara la bellesa de les nits.
Em gronxe en voravies de misteri
mentre vaig endinsant-me en els codis
de tots els enigmes coneguts
que subjauen en els cercles d'ambre.
Els carrers amb les seues traces quotidianes
custodien la cançó de l'univers
enmig de les pedres ocres de l'oblit.
Una llàgrima albira en l'exili
amb l'aigua que pacta amb les arrels
i es dirigeix al punt d'origen.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN CÍRCULOS DE ÁMBAR
Se desliza la lluvia por mi rostro
en la penumbra antigua de la luz,
con la ciudad que ansía ser de fuego
y ampara la belleza de las noches.
Me columpio en aceras de misterio
mientras voy adentrándome en los códigos
de todos los enigmas conocidos
que subyacen en círculos de ámbar.
Las calles con sus huellas cotidianas
custodian la canción del universo
entre las piedras ocres del olvido.
Una lágrima asoma en el exilio
con el agua que pacta con raíces
y se dirige al punto del origen.
Ana Muela Sopeña
dijous, 5 d’agost de 2010
VISIONS D'INFANTESA
*
La lluna al seu cau solitari
em presenta els codis del món
en un mar ornat de robins
i pluja somorgollada en l' oblit.
Els brufols de la nit
en les seues branques vigilen l'ambient,
amb sons híbrids del numen
i silencis desencaminats entre els arbres.
Un nuvolet de música sagrada
dormisqueja en la penombra misteriosa,
quan tot es nega en el crepuscle.
L'aigua és rebel·lia en l'enigma
en un calze d'instint
amb les visions d'infantesa en el record.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VISIONES DE INFANCIA
La luna en su guarida solitaria
me presenta los códigos del mundo
en un mar ataviado con rubíes
y lluvia sumergida en el olvido.
Los búhos de la noche
en sus ramas vigilan el ambiente,
con los sonidos híbridos del numen
y el silencio extraviado entre los árboles.
Una nube de música sagrada
dormita en la penumbra misteriosa,
cuando todo se anega en el crepúsculo.
El agua se rebela en el enigma
en un cáliz de instinto
con visiones de infancia en el recuerdo.
Ana Muela Sopeña
La lluna al seu cau solitari
em presenta els codis del món
en un mar ornat de robins
i pluja somorgollada en l' oblit.
Els brufols de la nit
en les seues branques vigilen l'ambient,
amb sons híbrids del numen
i silencis desencaminats entre els arbres.
Un nuvolet de música sagrada
dormisqueja en la penombra misteriosa,
quan tot es nega en el crepuscle.
L'aigua és rebel·lia en l'enigma
en un calze d'instint
amb les visions d'infantesa en el record.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
VISIONES DE INFANCIA
La luna en su guarida solitaria
me presenta los códigos del mundo
en un mar ataviado con rubíes
y lluvia sumergida en el olvido.
Los búhos de la noche
en sus ramas vigilan el ambiente,
con los sonidos híbridos del numen
y el silencio extraviado entre los árboles.
Una nube de música sagrada
dormita en la penumbra misteriosa,
cuando todo se anega en el crepúsculo.
El agua se rebela en el enigma
en un cáliz de instinto
con visiones de infancia en el recuerdo.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
