diumenge, 8 d’agost de 2010

EN CERCLES D'AMBRE

*
S'esmuny la pluja pel meu rostre
en antiga penombra de la llum,
amb la ciutat que delera ser de foc
i empara la bellesa de les nits.

Em gronxe en voravies de misteri
mentre vaig endinsant-me en els codis
de tots els enigmes coneguts
que subjauen en els cercles d'ambre.

Els carrers amb les seues traces quotidianes
custodien la cançó de l'univers
enmig de les pedres ocres de l'oblit.

Una llàgrima albira en l'exili
amb l'aigua que pacta amb les arrels
i es dirigeix al punt d'origen.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

EN CÍRCULOS DE ÁMBAR

Se desliza la lluvia por mi rostro
en la penumbra antigua de la luz,
con la ciudad que ansía ser de fuego
y ampara la belleza de las noches.

Me columpio en aceras de misterio
mientras voy adentrándome en los códigos
de todos los enigmas conocidos
que subyacen en círculos de ámbar.

Las calles con sus huellas cotidianas
custodian la canción del universo
entre las piedras ocres del olvido.

Una lágrima asoma en el exilio
con el agua que pacta con raíces
y se dirige al punto del origen.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada