diumenge, 8 d’agost de 2010

A L'ALBA

*
A mon pare que hui viatja cap a la llum

A l'alba
s'ha esquinçat el meu cor
en la boira de l'estiu.

I totes les síl·labes sonaven guturals,
més enllà de la llum.

A l'alba te n'has anat
pronunciant el meu nom
sabent que açò no és un adéu,
sinó tan sols un fins després.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

AL ALBA

A mi padre que hoy viaja hacia la luz

Al alba
se ha rasgado mi corazón
en la niebla del estío.

Y todas las sílabas sonaban guturales,
más allá de la luz.

Al alba te has ido
pronunciando mi nombre
sabiendo que esto no es un adiós,
sino tan sólo un hasta luego.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada