dilluns, 16 d’agost de 2010

OCÀS TRIST

*
A Gustavo

És l'ocàs trist
que em crida
cap una nebulosa
sense cap.

En les vesprades el sol s'amaga i plora
embolicat en núvols grisos de penombra.

És l'instant etern
que em sumeix
en la nostàlgia apátrida
i silent.

Retorna al meu cau a les nits
i tin cura de mi amb urpes de lleó,
protegeix-me del fred
que traeix la meua llum i em fa ombra.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

OCASO TRISTE

A Gustavo

Es el ocaso triste
el que me llama
hacia una nebulosa
sin cabeza.

En las tardes el sol se esconde y llora
envuelto en nubes grises de penumbra.

Es el instante eterno
el que me sume
en la nostalgia apátrida
y silente.

Regresa a mi guarida por las noches
y cuídame con garras de león,
protégeme del frío
que traiciona mi luz y me hace sombra.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari