*
A Gustavo
És l'ocàs trist
que em crida
cap una nebulosa
sense cap.
En les vesprades el sol s'amaga i plora
embolicat en núvols grisos de penombra.
És l'instant etern
que em sumeix
en la nostàlgia apátrida
i silent.
Retorna al meu cau a les nits
i tin cura de mi amb urpes de lleó,
protegeix-me del fred
que traeix la meua llum i em fa ombra.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
OCASO TRISTE
A Gustavo
Es el ocaso triste
el que me llama
hacia una nebulosa
sin cabeza.
En las tardes el sol se esconde y llora
envuelto en nubes grises de penumbra.
Es el instante eterno
el que me sume
en la nostalgia apátrida
y silente.
Regresa a mi guarida por las noches
y cuídame con garras de león,
protégeme del frío
que traiciona mi luz y me hace sombra.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada