LLUNA SAGRADA

*
Lluna
sagrada,
en
la
vesprada
dormida.
Dolç
l'oblit.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

LUNA SAGRADA

Luna
sagrada,
en
la
tarde
dormida.
Dulce
el
olvido.


Ana Muela Sopeña

AL VOLTANT DE LLUNES D'AGOST

*
En els jeroglífics,
la bellesa de les aigües
Aquesta crisàlide.

Són signes de l'aire,
mutació permanent.
Ai, la papallona.

Llinda de la terra
damunt de llunes d'agost.
Visió de lotus.

Foc a les palpebres
en prémer la meua imatge.
Nenúfar de l'alba.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SOBRE LUNAS DE AGOSTO

En jeroglíficos,
la belleza del agua.
Una crisálida.

Signos del aire,
mutación permanente.
La mariposa.

Umbral de tierra
sobre lunas de agosto.
Visión de loto.

Fuego en tus párpados
cuando estrechas mi imagen.
Nenúfar de alba.


Ana Muela Sopeña

TEMPS I VISIONS

*
En la llunyania
em recordes despullada.
Temps i visions.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

TIEMPO Y VISIONES

En la distancia
me recuerdas desnuda.
Tiempo y visiones.


Ana Muela Sopeña

EN DESCOBRIR EL TEU CENTRE

*
Ha emergit el silenci en la meua tristesa
en mirar-me a espai, sense destí.

Ha emergit el mutisme en la teua penombra
en descobrir el teu centre tan licantrop.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

AL DESCUBRIR TU CENTRO

Ha emergido el silencio en mi tristeza
al mirarme despacio, sin destino.

Ha emergido el mutismo en tu penumbra
al descubrir tu centro tan licántropo.


Ana Muela Sopeña

PORTA DE L'ATZAR

*
Sense nom,
el conjunt de tots els noms
on la porta de l'atzar
s'obri per a sempre.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PUERTA DEL AZAR

Sin nombre
es el conjunto de todos los nombres
donde la puerta del azar
se abre para siempre.


Ana Muela Sopeña

PUNTES D'ICEBERGS

*
Respirar a l'ensems
amb algú que ens estima, encara que ens ho negue.

Observar el recer
de l'home solitari
que pacta amb síl·labes de l'ordre.

Estendre les vocals de l'aigua
damunt de catifes de flors,
per oceans amb puntes d'icebergs.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

PUNTAS DE ICEBERGS

Respirar al unísono
con alguien que nos ama, aunque lo niegue.

Observar la guarida
del hombre solitario
que pacta con las sílabas del orden.

Extender las vocales del agua
sobre alfombras de flores,
por océanos con puntas de icebergs.


Ana Muela Sopeña