divendres, 24 de desembre de 2010

APUNTS DE DESEMBRE

*
I

Els teus dits en la foscor
es queden en muntanyes de la lluna,
en un temps inventat.


II

En la platja somnàmbula
resideix el paradigma del desig.


III

Les finestres de boira
s'allotgen en la teua ferida
com un volcà d'ònix.


IV

A la nit els teus ulls
són com peixos embriacs dels meu cos.


V

Les roses
al llindar de vellut
abracen aqueix punt de bellesa,
en la suau penombra.


VI

Una mina de sal
sedueix l'ombra
i als portals blancs l'instint
no oblida que el batec és sempre lliure.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

APUNTES DE DICIEMBRE

I

Tus dedos en lo oscuro
se quedan en montañas de la luna,
en un tiempo inventado.


II

En la playa sonámbula
reside el paradigma del deseo.


III

Las ventanas de niebla
se alojan en tu herida
como un volcán de ónix.


IV

En la noche tus ojos
son como peces ebrios de mi cuerpo.


V

Las rosas
en el umbral de terciopelo
abrazan ese punto de belleza,
en la suave penumbra.


VI

Una mina de sal
seduce a la sombra
y en los portales blancos el instinto
no olvida que el latido es siempre libre.


Ana Muela Sopeña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada