SONS DE DOL

*
.....Hi ha sons de dol en la ciutat dormida. Un captaire s'amaga en un caixer i mira amb sorpresa la distància. La gent passa de pressa; és per això que no el veu. L'home se suïcida sense avís. La gent passa de pressa; és per això que no el veu. Hi acudeix una ambulància i ne'l trau. La gent passa de pressa; és per això que no el veu. L'home ja no és home, és un ombra només. La gent passa de pressa; no veu cap cosa distinta a allò de costum...

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

SONIDOS DE DUELO

.....Hay sonidos de duelo en la ciudad dormida. Un mendigo se oculta en un cajero y mira con sorpresa la distancia. La genta pasa rápido, por ello no lo ve. El hombre se suicida sin aviso. La gente pasa rápido, por ello no lo ve. Acude una ambulancia y lo saca de allí. La gente pasa rápido, por ello no lo ve. El hombre ya no es hombre, es tan sólo una sombra. La gente pasa rápido, no ve nada distinto a lo habitual...
*
*
Ana Muela Sopeña