
dijous, 28 d’abril de 2011
PRESAGI
*
Un presagi i somni
dins de la pell del teu món.
Llum de l'oceà.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PRESAGIO
Presagio y sueño
en la piel de tu mundo.
Luz del océano.
Ana Muela Sopeña
Un presagi i somni
dins de la pell del teu món.
Llum de l'oceà.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PRESAGIO
Presagio y sueño
en la piel de tu mundo.
Luz del océano.
Ana Muela Sopeña
dimecres, 27 d’abril de 2011
BOMBOLLA
*
Hi ha una bombolla
a la mansió del somni.
Jas impermanència.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BURBUJA
Una burbuja
en la casa del sueño.
Impermanencia.
Ana Muela Sopeña
Hi ha una bombolla
a la mansió del somni.
Jas impermanència.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
BURBUJA
Una burbuja
en la casa del sueño.
Impermanencia.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 24 d’abril de 2011
ESPIRAL
*
Vull expressar el foc dels déus
amb la meua passió nua
per la paraula oberta a l'espiral.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESPIRAL
Quiero expresar el fuego de los dioses
con mi pasión desnuda
por la palabra abierta a la espiral.
Ana Muela Sopeña
Vull expressar el foc dels déus
amb la meua passió nua
per la paraula oberta a l'espiral.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ESPIRAL
Quiero expresar el fuego de los dioses
con mi pasión desnuda
por la palabra abierta a la espiral.
Ana Muela Sopeña
dissabte, 23 d’abril de 2011
POLS DE L'OMBRA
*
El pols de l'ombra em conté
quan mire el teu desconcert.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL PULSO DE LA SOMBRA
El pulso de la sombra me contiene
cuando miro de ti tu desconcierto.
Ana Muela Sopeña
El pols de l'ombra em conté
quan mire el teu desconcert.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EL PULSO DE LA SOMBRA
El pulso de la sombra me contiene
cuando miro de ti tu desconcierto.
Ana Muela Sopeña
divendres, 22 d’abril de 2011
AGONIES
*
Hi ha mots que tanquen
agonies
dins de l'infinit
o del fosc.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AGONÍAS
Hay palabras que encierran agonías
dentro del infinito
o de la noche.
Ana Muela Sopeña
Hi ha mots que tanquen
agonies
dins de l'infinit
o del fosc.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
AGONÍAS
Hay palabras que encierran agonías
dentro del infinito
o de la noche.
Ana Muela Sopeña
dimarts, 19 d’abril de 2011
ADVERTIMENT
*
Una serpent,
el perill a l'aguait.
Aigua, plutoni,
la veu d'advertiment.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ADVERTENCIA
Una serpiente,
el peligro al acecho.
Agua, plutonio,
voz de advertencia.
Ana Muela Sopeña
Una serpent,
el perill a l'aguait.
Aigua, plutoni,
la veu d'advertiment.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
ADVERTENCIA
Una serpiente,
el peligro al acecho.
Agua, plutonio,
voz de advertencia.
Ana Muela Sopeña
diumenge, 17 d’abril de 2011
DICOTOMIA
*
A Letícia Garriga
La dona en la seua lluna
contempla l'univers a les nits
en un caleidoscopi de cristall
amb números que compten les galàxies.
La dona amb les seues armes es protegeix
amb armadures plenes de recursos,
per a explicar el tot amb paraules
i custodiar llindars de bellesa
tot emprant estratègies d'escacs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DICOTOMÍA
A Leticia Garriga
La mujer en su luna
contempla el universo por las noches
en un caleidoscopio de cristal
con números que cuentan las galaxias.
La mujer con sus armas se protege
con armaduras llenas de recursos,
para explicar el todo con palabras
y custodiar umbrales de belleza
empleando estrategias de ajedrez.
Ana Muela Sopeña
A Letícia Garriga
La dona en la seua lluna
contempla l'univers a les nits
en un caleidoscopi de cristall
amb números que compten les galàxies.
La dona amb les seues armes es protegeix
amb armadures plenes de recursos,
per a explicar el tot amb paraules
i custodiar llindars de bellesa
tot emprant estratègies d'escacs.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
DICOTOMÍA
A Leticia Garriga
La mujer en su luna
contempla el universo por las noches
en un caleidoscopio de cristal
con números que cuentan las galaxias.
La mujer con sus armas se protege
con armaduras llenas de recursos,
para explicar el todo con palabras
y custodiar umbrales de belleza
empleando estrategias de ajedrez.
Ana Muela Sopeña
SOLITUD DE LA BOIRINA
*
I
Hi ha aigua cristal·lina.
II
Per la megafonia la teua veu em crida a les fosques.
III
Mai no et viu en el teu hàbitat.
IV
Paradisos perduts en la boira
amb paraules d'amor i de desgast.
V
Innombrable l'instint
i un llampec blau ens va guiant.
VI
Un xiuxiueig inaudible
i la dansa ancestral
en llavis com dagues.
VII
La penombra de la por sense arrels...
VIII
Un nàufrag d'ombres en la voravia.
IX
L'ofrena de la nit ens divideix.
X
La meua saliva et busca
en una caragola de visions.
XI
Sempre hi ha un presoner
en una papallona.
XII
Crisàli·ldes d'aire
i erugues que no saben d'arrels.
XIII
Un presagi en el temps
va difuminant-se amb els núvols.
XIV
El tren de la memòria
no permet en els rostres el record
ni la soledat de la boirina.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOLEDAD DE LA NEBLINA
I
Hay agua cristalina.
II
Por la megafonía tu voz me llama a oscuras.
III
Nunca te vi en tu hábitat.
IV
Paraísos perdidos en la niebla
con palabras de amor y de desgaste.
V
Innombrable el instinto
y un relámpago azul nos va guiando.
VI
Un murmullo inaudible
y la danza ancestral
en labios como dagas.
VII
La penumbra del miedo sin raíces...
VIII
Un náufrago de sombras en la acera.
IX
La ofrenda de la noche nos divide.
X
Mi saliva te busca
en una caracola de visiones.
XI
Hay siempre un prisionero
en una mariposa.
XII
Crisálidas de aire
y orugas que no saben de raíces.
XIII
Un presagio en el tiempo
se va difuminando con las nubes.
XIV
El tren de la memoria
no permite en los rostros el recuerdo
ni la soledad de la neblina.
Ana Muela Sopeña
I
Hi ha aigua cristal·lina.
II
Per la megafonia la teua veu em crida a les fosques.
III
Mai no et viu en el teu hàbitat.
IV
Paradisos perduts en la boira
amb paraules d'amor i de desgast.
V
Innombrable l'instint
i un llampec blau ens va guiant.
VI
Un xiuxiueig inaudible
i la dansa ancestral
en llavis com dagues.
VII
La penombra de la por sense arrels...
VIII
Un nàufrag d'ombres en la voravia.
IX
L'ofrena de la nit ens divideix.
X
La meua saliva et busca
en una caragola de visions.
XI
Sempre hi ha un presoner
en una papallona.
XII
Crisàli·ldes d'aire
i erugues que no saben d'arrels.
XIII
Un presagi en el temps
va difuminant-se amb els núvols.
XIV
El tren de la memòria
no permet en els rostres el record
ni la soledat de la boirina.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOLEDAD DE LA NEBLINA
I
Hay agua cristalina.
II
Por la megafonía tu voz me llama a oscuras.
III
Nunca te vi en tu hábitat.
IV
Paraísos perdidos en la niebla
con palabras de amor y de desgaste.
V
Innombrable el instinto
y un relámpago azul nos va guiando.
VI
Un murmullo inaudible
y la danza ancestral
en labios como dagas.
VII
La penumbra del miedo sin raíces...
VIII
Un náufrago de sombras en la acera.
IX
La ofrenda de la noche nos divide.
X
Mi saliva te busca
en una caracola de visiones.
XI
Hay siempre un prisionero
en una mariposa.
XII
Crisálidas de aire
y orugas que no saben de raíces.
XIII
Un presagio en el tiempo
se va difuminando con las nubes.
XIV
El tren de la memoria
no permite en los rostros el recuerdo
ni la soledad de la neblina.
Ana Muela Sopeña
UN OCELL DE BOIRA
*
Un ocell de boira
cap a la nit de ta pell
mentre jo et somric.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN PÁJARO DE NIEBLA
Un pájaro de niebla
avanza hacia la noche de tu piel
mientras yo te sonrío.
Ana Muela Sopeña
Un ocell de boira
cap a la nit de ta pell
mentre jo et somric.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
UN PÁJARO DE NIEBLA
Un pájaro de niebla
avanza hacia la noche de tu piel
mientras yo te sonrío.
Ana Muela Sopeña
SÍMBOL
*
La ciutat és el símbol
del nostre amor ocult i clandestí.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SÍMBOLO
La ciudad es el símbolo
de nuestro amor oculto y clandestino.
Ana Muela Sopeña
La ciutat és el símbol
del nostre amor ocult i clandestí.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SÍMBOLO
La ciudad es el símbolo
de nuestro amor oculto y clandestino.
Ana Muela Sopeña
EN LA NIT
*
I
En la nit et pense
mentre l'ombra cau damunt de la meua ferida.
II
Un núvol de somnis
permet que la llum siga el meu far.
III
S'esmuny l'insomni,
com presagi de visions,
pel meu univers de preguntats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA NOCHE
I
En la noche te pienso
mientras la sombra cae sobre mi herida.
II
Una nube de sueños
permite que la luz sea mi faro.
III
Se desliza el insomnio,
como presagio de visiones,
por mi universo de preguntas.
Ana Muela Sopeña
I
En la nit et pense
mentre l'ombra cau damunt de la meua ferida.
II
Un núvol de somnis
permet que la llum siga el meu far.
III
S'esmuny l'insomni,
com presagi de visions,
pel meu univers de preguntats.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA NOCHE
I
En la noche te pienso
mientras la sombra cae sobre mi herida.
II
Una nube de sueños
permite que la luz sea mi faro.
III
Se desliza el insomnio,
como presagio de visiones,
por mi universo de preguntas.
Ana Muela Sopeña
dijous, 7 d’abril de 2011
TAMBÉ
*
Jo també te he trobat a faltar
en aquestes hores buides
de soledat sense fons.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
YO TAMBIÉN
Yo también
te he echado de menos
en estás horas vacías
de soledad sin fondo.
Ana Muela Sopeña
Jo també te he trobat a faltar
en aquestes hores buides
de soledat sense fons.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
YO TAMBIÉN
Yo también
te he echado de menos
en estás horas vacías
de soledad sin fondo.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)