*
I
Hi ha aigua cristal·lina.
II
Per la megafonia la teua veu em crida a les fosques.
III
Mai no et viu en el teu hàbitat.
IV
Paradisos perduts en la boira
amb paraules d'amor i de desgast.
V
Innombrable l'instint
i un llampec blau ens va guiant.
VI
Un xiuxiueig inaudible
i la dansa ancestral
en llavis com dagues.
VII
La penombra de la por sense arrels...
VIII
Un nàufrag d'ombres en la voravia.
IX
L'ofrena de la nit ens divideix.
X
La meua saliva et busca
en una caragola de visions.
XI
Sempre hi ha un presoner
en una papallona.
XII
Crisàli·ldes d'aire
i erugues que no saben d'arrels.
XIII
Un presagi en el temps
va difuminant-se amb els núvols.
XIV
El tren de la memòria
no permet en els rostres el record
ni la soledat de la boirina.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
SOLEDAD DE LA NEBLINA
I
Hay agua cristalina.
II
Por la megafonía tu voz me llama a oscuras.
III
Nunca te vi en tu hábitat.
IV
Paraísos perdidos en la niebla
con palabras de amor y de desgaste.
V
Innombrable el instinto
y un relámpago azul nos va guiando.
VI
Un murmullo inaudible
y la danza ancestral
en labios como dagas.
VII
La penumbra del miedo sin raíces...
VIII
Un náufrago de sombras en la acera.
IX
La ofrenda de la noche nos divide.
X
Mi saliva te busca
en una caracola de visiones.
XI
Hay siempre un prisionero
en una mariposa.
XII
Crisálidas de aire
y orugas que no saben de raíces.
XIII
Un presagio en el tiempo
se va difuminando con las nubes.
XIV
El tren de la memoria
no permite en los rostros el recuerdo
ni la soledad de la neblina.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada