*
La dona de la pluja restava quieta
en el meridià de l'espill.
Descalça en els confins de la mort,
esmunyint el seu instint sideral.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
LA MUJER DE LA LLUVIA
La mujer de la lluvia estaba quieta
en el meridiano del espejo.
Descalza en los confines de la muerte,
deslizando su instinto sideral.
Ana Muela Sopeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada